Abans de començar la carrera, quan treballava a l'estiu a Barcelona un amic em va deixar el llibre de "Pscicología para todos" i mentre pel metro anant a treballar me'l fullejava, aquesta perspectiva de la psicolgia és la que em va cridar més l'atenció, em va agradar més i m'hi vaig sentir més identificada, és a dir és un punt de vista que hi estic molt d'acord...per això ara que puc parlaré d'ell per aquí.
Primer faré una breu explicació teòrica i després donaré una mica la meva opinió.
La psicologia humanista es va desarrollar durant la dècada de 1960, i a Estats Units se la coneixia com la "3a" força, després del psicoanàlisis i el conductisme.
PRINCIPALS IDEES HUMANISTES:
1. Es destaca la importància de l'INDIVIDU i, especialment, de la llibertat personal: lliure albedri, creativitat, espontaneïtat.
2. Es dóna més importància a la experiència CONSCIENT.
3. Es destaca tot lo relacionat amb la NATURALESA HUMANA.
Entre les seves arrels s'inclouen William James, la Gestalt i certs postfreudians (Adler, Jung, Horney, Erikson, Allport).
La psicologia humanista també es va desarrollar a partir de la FENOMENOLOGIA- l'estudi de l'experiència inmediata tal com es produeix (Muller, Stumpf, Husserl)-, precurssora de la psicologia de la Gestalt.
Més que altres psicòlegs, els humanistes consideraven que el conductisme era molt limitat i reduïa al ésser humà a la condició d'una màquina programable.
Criticaven la insistència de Freud en la malaltia mental i en tots els aspectes negatius de la naturalesa humana: patiment, gelos, odi, por, egoísme.
En canvi, els humanistes desitjaven destacar la salut mental amb tots els atributs positius de la felicitat, la satisfacció, l'èxtasis, l' amabilitat, la generositat, l'afecte, etc.
Va haver-hi sobretot 2 autors que compartien aquesta visió: Maslow i Rogers.
Maslow: va ser el "pare espiritual" de la psicologia humanista. Va dur a terme una investigació i coma resultat va obtenir la teoria de l'AUTORREALITZACIÓ: la motivació innata en tot ésser humà per a REALITZAR EL SEU POTENCIAL utilitzant i desarrollant les seves aptituds i capacitats. Maslow anomena EXPERIÈNCIA CIM a aquesta sensació de plenitud.
Per arribar a la autorrealització, debem satisfer "necessitats"inferiors que es troben en diferents nivells. Debem satisfer cada necessitat abans que la següent ens motivi:
- Necessitats fisiològiques: gana, sed, son, etc.
- Necessitats de seguretat: sentir-se segur i protegit, fora de perill.
- Necessitats de pertenència a un grup i amor: agrupar-se amb altres, ser acceptat i pertànyer al grup.
- Necessitats de estima: aconseguir el respecte, ser competent i obtenir reconeixement i bona reputació.
- Necessitats cognitives: coneixement i comprensió, curiositat, exploració, necessitat de significat i de previsibilitat.
- Necessitats estètiques: Bellesa en l'art i en la naturalesa,simetria, equilibri, ordre i forma.
- Necessitats d'autorrealització: utilització plena del talent i utilització del propi potencial.
SEGONS MASLOW, LES PERSONES PSICOLÒGICAMENT SANES MOSTREN:
1. Una percepció objectiva de la realitat.
2. La acceptació de la seva pròpia naturalesa.
3. Dedicació i compromís amb algun tipus de treball.
4. Naturalitat, sencillesa i espontaneïtat.
5. Independència, necessitat d'autonomia i intimitat.
6. Experiències cim/místiques intenses.
7. Empatïa i afecte cap a tota la humanitat, incluïent forts interessos socials.
8. Ressistència a la conformitat.
9. Característiques democràtiques.
10. Voluntat d'ésser creatives.
Rogers: va desarrollar una teoria d'autorrealització molt similar a la de maslow. A diferència de Maslow wl procés d'autorrealització era constant i contïnu.
A més, Rogers creia que la criança i sobretot el paper de la mare, era un factor bàsic de la personalitat adulta: La personalitat sana surgeeix de l'amor incondicional de la mare, l"apreci positiu" en contrast amb "l'apreci positiu condicional", que limita el desarrollament del jo.
PER ROGERS LA PERSPNA PSICOLÒGICAMENT SANA::
1. Està oberta a totes les experiències.
2. És capaç de viure plenament el present.
3. Segueix el seu propi instint i no la voluntat de l'altra gent.
4. Pensa i actua amb llibertat: és espontània i flexible.
5. És molt creativa.
Rogers va desarrollar una psicoteràpia a la que va anomenar: centrada en la persona ("o centrada en el client"). El client mateix amb l'ajuda del psicoterapeuta és el responsable de la seva vida i l'encarregat de millorar-la segons el que ell cregui. En la psicoteràpia de Rogers el psicoterapeuta no és responsable dels canvis del client.
Crec que és un enfocament bastant bo, m'agraden les principals idees humanistes, la filosofia que té de que no està d'acord amb els apectes negatius de Freud, són sentiments que s'haurien de millorar, recapacitar, en canvi potenciar més la amabilitat, la generositat la felicitat i l'afecte, etc..
També les característiques que mostra una persona sana psicològicament segons els 2 autors quan ho vaig veure em va sobtar, em va agradar i crec que tenen força raó, realment el llibre de "psicología para todos" hi és tot resumit i s'entén molt, em va agradar.
I que crec que ja que hi som hem de potenciar els aspectes positius que tenim i entre tots construir un món més sa, més acceptable, no tant egoísta i envejós, d'aquí el tema del bé i el mal que si alguns ho llegeixen es sentiran identificats de les llargues converses que vam tenir al bar fent un treball... això sí vam acabar rient molt i que quedariem un altre dia però fent una birra, però realment recordo aquell dia (a més era el primer dia que feiem un treball en grup) i realment vaig disfrutar.
divendres, 20 de novembre del 2009
dilluns, 16 de novembre del 2009
La psicologia de l'esport
Hola a tothom!
Ja sé que sóc la última o de les últimes en escriure al blog, si ho he fet és perquè tenia els meus dubtes...en fi, parlaré de la psicologia de l'esport, res gaire trascendental, però és una branca específica de la psicologia que em crida la atenció...
ja que m'agrada l'esport i crec que és una activitat no imprescindible però molt important a nivell psicològic a més que obtens uns avantatges significatius en la salut a tots els nivells...
Bé doncs, no és res nou reconèixer els efectes beneficiosos tant a nivell físic com psicològic que produeix la pràctica habitual d’activitat física i exercici; tot i així, una gran part de la població activa segueix sense decidir-se. Uns no saben de quin tipus, molts no troben temps, alguns ho han intentat i han fracassat, d’altres no saben on, etc. El psicòleg de l’esport pot intervenir facilitant la iniciació i l’adherència a la pràctica esportiva i/o activitat física amb l’elaboració d’un programa personalitzat adequat al perfil de cada individu.
Els beneficis psicològics que aporta l’activitat física i l’exercici són evidents, ja que no només millora l’estat d’ànim, sinó que a més prevenen i tracten diferents trastorns psicològics com la depressió, l’ansietat, l’estrès, etc., a més de reduir els factors de risc de les malalties cardiovasculars, i en general de la morbiditat i mortalitat.
L'objectiu de la Psicologia de l’Esport és dotar a l’atleta de recursos per fer front a les demandes psicològiques derivades de la competició perquè l’atleta aconsegueixi augmentar el seu rendiment i disfrutar més de la seva activitat esportiva.
Per fer això, en Psicologia esportiva s’ensenyen una sèrie de tècniques psicològiques perquè l’atleta adquireixi les habilitats o recursos psicològics necessaris per competir amb millors prestacions. Anem a veure quines habilitats s’entrenen i quines tècniques s’utilitzen.
Habilitats en Psicologia de l’Esport :
- El control de l’ atenció i la concentració:
En qualsevol disciplina esportiva s’ha d’estar molt centrat, oblidant els problemes i tot el que no sigui rellevant per a la situació, en cas contrari cometríem errors que afectarien negativament el nostre rendiment.
- El control de l’activació:
Tant una reducció dels estats d’activació excessiva o ansietat, com una potenciació de la activació en cas d’excessiva relaxació. No tenir una activació òptima pot afectar al nostre rendiment. L’atleta ha de ser capaç de relaxar-se en qualsevol situació. Amb una excessiva ansietat augmentarà el nostre consum d’oxigen, el cos es tensarà i no podrem realitzar bé els moviments.
- La millora de l'autoconfiança :
Si pensem negativament abans de la competició no la podrem fer bé. Els dubtes i la falta de confiança en un mateix és el primer pas cap al fracàs.
La facilitació i la potenciació d'habilitats motores
Les tècniques psicològiques ajuden a millorar els gestos tècnics que formen part de les diferents especialitats (salt d’alçada, tècnica de tanques o obstacles, etc.) o a potenciar habilitats motores en activitats que requereixen una gran força o resistència (carreres de resistència, velocitat, etc).
- La facilitació del descans i l'acceleració en la recuperació del lesions :
En l’esport es quasi tant important l’entrenament com el descans. La Psicologia ofereix tècniques capaces de facilitar la recuperació muscular després d’una dura jornada d’entrenament i també, facilitar l’acceleració en la recuperació de lesions.
- La millora de les relacions interpersonals:
Fa referència a les relacions entre l’atleta i les altres persones. Molts atletes tenen moltes dificultats, especialment quan es troben a prop d’una competició important, per tenir bones relacions amb el seu entrenador i amics.
Tècniques en Psicologia de l’Esport
- Entrenament en imaginació
Es pot definir com la repetició simbòlica d’una activitat física en absència de qualsevol moviment muscular gros. L’atleta imagina metòdicament, conscientment i de manera repetida, una acció esportiva sense dur a terme al mateix temps la seva execució pràctica.
Els objectius de l’entrenament en imaginació són: a) Facilitar les habilitats motores millorant l'execució esportiva; b) Controlar l’atenció i la concentració; i c) Accelerar la recuperació de lesions.
- Reestructuració cognitiva
La reestructuració cognitiva es pot definir com el conjunt de tècniques que pretenen canviar directament els pensaments dels esportistes per afrontar millor les demandes de la competició. Amb això es pretén: a) Millorar l’autoconfiança de l’atleta; b) Potenciar activitats motores; i c) Controlar l’atenció i la concentració.
En els esports de resistència aquesta tècnica és molt útil per aconseguir bloquejar el reconeixement de la fatiga i la consciència del dolor, podent afavorir el rendiment esportiu.
- Bioretroalimentació
La bioretroalimentació és una tècnica en la que s’ensenya a l’atleta a controlar de manera voluntària algun procés biològic, com la freqüència cardíaca que, generalment, no està sota control voluntari.
Els objectius de l'entrenament en bioretroalimentacó són: a) Controlar l’activació facilitant estats de relaxació o d’activació; i b) Controlar les funcions fisiològiques per millorar aspectes com la eficiència cardiorespiratòria.
- Tècniques de control de la respiració
La majoria d’atletes mostren un patró respiratori incorrecte que s’agreuja amb els nervis de la competició. Aquest patró es caracteritza per un ritme accelerat, escassa intensitat i una respiració superficial, aprofitant només la part superior dels pulmons, es a dir, una tercera part de la capacitat pulmonar. Això suposa un major treball al sistema cardiovascular, la quantitat d’aire que arriba al pulmó és insuficient i la sang no es pot oxigenar adequadament. Els teixits, quedaran desnutrits, produint-se una intoxicació general de l’organisme que facilitarà l’aparició de l’ansietat i la fatiga.
Els objectius de l'aprenentatge de la tècnica de control de la respiració són: a) Controlar l’activació facilitant estats de relaxació o d’activació; i b) Augmentar la capacitat pulmonar aconseguint mobilitzar més litres d’oxigen durant l’exercici aeròbic, portant més energia als músculs i facilitant l’expulsió de productes sobrants.
-Relaxació muscular progressiva
L’ansietat davant de la competició pot produir tensió muscular i descordinació en els moviments, a més de sensacions desagradables que ens fan sentir incòmodes, disminuint la confiança en nostres possibilitats.
La relaxació es pot utilitzar en la preparació psicològica de competicions esportives amb els objectius següents: a) Reduir estats d’ansietat; b) Facilitar el descans; c) Controlar l’atenció i la concentració; i d) Accelerar la recuperació de lesions.
Durant la competició, la relaxació produeix una disminució en la tensió muscular; en la freqüència cardíaca; un augment de la vasodilatació arterial amb major oxigenació cel·lular i regada perifèrica; una disminució de la freqüència respiratòria; de l’àcid làctic en sang; del consum d’oxigen i de l’activitat simpàtica en general; i, sobre tot, una sensació de tranquil·litat i de confort.
-Establiment d'objectius
Tot atleta o entrenador té objectius, el problema és que a vegades, o estan massa llunyans en el temps, o simplement, són impossibles d’aconseguir. Les dues situacions són frustrants per a l’atleta, que al no assolir-los es desmotiva, disminuint el seu rendiment tant en entrenament com en competició.
Els objectius principals d’aquesta tècnica són els de produir un augment de motivació i confiança en l’atleta.
Realment és un tema força objectiu, ja que estem parlant d'una especialització en psicologia. He penjat aquests documents que els he trobat a internet ja que m'han interessat molt i no se m'han fet gens pesats al llegir-los, a més d'altres pàgines destacades, com les següents:
http://www.copc.org/component/option,com_eventlist/Itemid,159/func,details/did,25/
http://www.cop.es/perfiles/contenido/deporte.htm
http://www.atletisme.com/psicologia/ACLARIMENTS.HTML
Com que no m'han semblat "un rotllo" els he penjat,
per a tots els que el hi interessi i encara no s'hagin informat o pels qui hagi pogut despertar la seva curiositat...
A més quantes vegades ens repetim que ens agradaria estar en forma...
o que quan estem tant nerviosos ens posariem a córrer i no parar fins que ens hagués passat.. o algun dia que anem a esquiar i ens ho passem genial trobem a faltar estar en forma, aquell punt per difrutar encara més..
¿Algú s'ha proposat a estar en forma aquest curs?
Doncs endavant, ànims que la psicologia hi té molt a dir en aquest àmbit també!
Ja sé que sóc la última o de les últimes en escriure al blog, si ho he fet és perquè tenia els meus dubtes...en fi, parlaré de la psicologia de l'esport, res gaire trascendental, però és una branca específica de la psicologia que em crida la atenció...
ja que m'agrada l'esport i crec que és una activitat no imprescindible però molt important a nivell psicològic a més que obtens uns avantatges significatius en la salut a tots els nivells...
Bé doncs, no és res nou reconèixer els efectes beneficiosos tant a nivell físic com psicològic que produeix la pràctica habitual d’activitat física i exercici; tot i així, una gran part de la població activa segueix sense decidir-se. Uns no saben de quin tipus, molts no troben temps, alguns ho han intentat i han fracassat, d’altres no saben on, etc. El psicòleg de l’esport pot intervenir facilitant la iniciació i l’adherència a la pràctica esportiva i/o activitat física amb l’elaboració d’un programa personalitzat adequat al perfil de cada individu.
Els beneficis psicològics que aporta l’activitat física i l’exercici són evidents, ja que no només millora l’estat d’ànim, sinó que a més prevenen i tracten diferents trastorns psicològics com la depressió, l’ansietat, l’estrès, etc., a més de reduir els factors de risc de les malalties cardiovasculars, i en general de la morbiditat i mortalitat.
L'objectiu de la Psicologia de l’Esport és dotar a l’atleta de recursos per fer front a les demandes psicològiques derivades de la competició perquè l’atleta aconsegueixi augmentar el seu rendiment i disfrutar més de la seva activitat esportiva.
Per fer això, en Psicologia esportiva s’ensenyen una sèrie de tècniques psicològiques perquè l’atleta adquireixi les habilitats o recursos psicològics necessaris per competir amb millors prestacions. Anem a veure quines habilitats s’entrenen i quines tècniques s’utilitzen.
Habilitats en Psicologia de l’Esport :
- El control de l’ atenció i la concentració:
En qualsevol disciplina esportiva s’ha d’estar molt centrat, oblidant els problemes i tot el que no sigui rellevant per a la situació, en cas contrari cometríem errors que afectarien negativament el nostre rendiment.
- El control de l’activació:
Tant una reducció dels estats d’activació excessiva o ansietat, com una potenciació de la activació en cas d’excessiva relaxació. No tenir una activació òptima pot afectar al nostre rendiment. L’atleta ha de ser capaç de relaxar-se en qualsevol situació. Amb una excessiva ansietat augmentarà el nostre consum d’oxigen, el cos es tensarà i no podrem realitzar bé els moviments.
- La millora de l'autoconfiança :
Si pensem negativament abans de la competició no la podrem fer bé. Els dubtes i la falta de confiança en un mateix és el primer pas cap al fracàs.
La facilitació i la potenciació d'habilitats motores
Les tècniques psicològiques ajuden a millorar els gestos tècnics que formen part de les diferents especialitats (salt d’alçada, tècnica de tanques o obstacles, etc.) o a potenciar habilitats motores en activitats que requereixen una gran força o resistència (carreres de resistència, velocitat, etc).
- La facilitació del descans i l'acceleració en la recuperació del lesions :
En l’esport es quasi tant important l’entrenament com el descans. La Psicologia ofereix tècniques capaces de facilitar la recuperació muscular després d’una dura jornada d’entrenament i també, facilitar l’acceleració en la recuperació de lesions.
- La millora de les relacions interpersonals:
Fa referència a les relacions entre l’atleta i les altres persones. Molts atletes tenen moltes dificultats, especialment quan es troben a prop d’una competició important, per tenir bones relacions amb el seu entrenador i amics.
Tècniques en Psicologia de l’Esport
- Entrenament en imaginació
Es pot definir com la repetició simbòlica d’una activitat física en absència de qualsevol moviment muscular gros. L’atleta imagina metòdicament, conscientment i de manera repetida, una acció esportiva sense dur a terme al mateix temps la seva execució pràctica.
Els objectius de l’entrenament en imaginació són: a) Facilitar les habilitats motores millorant l'execució esportiva; b) Controlar l’atenció i la concentració; i c) Accelerar la recuperació de lesions.
- Reestructuració cognitiva
La reestructuració cognitiva es pot definir com el conjunt de tècniques que pretenen canviar directament els pensaments dels esportistes per afrontar millor les demandes de la competició. Amb això es pretén: a) Millorar l’autoconfiança de l’atleta; b) Potenciar activitats motores; i c) Controlar l’atenció i la concentració.
En els esports de resistència aquesta tècnica és molt útil per aconseguir bloquejar el reconeixement de la fatiga i la consciència del dolor, podent afavorir el rendiment esportiu.
- Bioretroalimentació
La bioretroalimentació és una tècnica en la que s’ensenya a l’atleta a controlar de manera voluntària algun procés biològic, com la freqüència cardíaca que, generalment, no està sota control voluntari.
Els objectius de l'entrenament en bioretroalimentacó són: a) Controlar l’activació facilitant estats de relaxació o d’activació; i b) Controlar les funcions fisiològiques per millorar aspectes com la eficiència cardiorespiratòria.
- Tècniques de control de la respiració
La majoria d’atletes mostren un patró respiratori incorrecte que s’agreuja amb els nervis de la competició. Aquest patró es caracteritza per un ritme accelerat, escassa intensitat i una respiració superficial, aprofitant només la part superior dels pulmons, es a dir, una tercera part de la capacitat pulmonar. Això suposa un major treball al sistema cardiovascular, la quantitat d’aire que arriba al pulmó és insuficient i la sang no es pot oxigenar adequadament. Els teixits, quedaran desnutrits, produint-se una intoxicació general de l’organisme que facilitarà l’aparició de l’ansietat i la fatiga.
Els objectius de l'aprenentatge de la tècnica de control de la respiració són: a) Controlar l’activació facilitant estats de relaxació o d’activació; i b) Augmentar la capacitat pulmonar aconseguint mobilitzar més litres d’oxigen durant l’exercici aeròbic, portant més energia als músculs i facilitant l’expulsió de productes sobrants.
-Relaxació muscular progressiva
L’ansietat davant de la competició pot produir tensió muscular i descordinació en els moviments, a més de sensacions desagradables que ens fan sentir incòmodes, disminuint la confiança en nostres possibilitats.
La relaxació es pot utilitzar en la preparació psicològica de competicions esportives amb els objectius següents: a) Reduir estats d’ansietat; b) Facilitar el descans; c) Controlar l’atenció i la concentració; i d) Accelerar la recuperació de lesions.
Durant la competició, la relaxació produeix una disminució en la tensió muscular; en la freqüència cardíaca; un augment de la vasodilatació arterial amb major oxigenació cel·lular i regada perifèrica; una disminució de la freqüència respiratòria; de l’àcid làctic en sang; del consum d’oxigen i de l’activitat simpàtica en general; i, sobre tot, una sensació de tranquil·litat i de confort.
-Establiment d'objectius
Tot atleta o entrenador té objectius, el problema és que a vegades, o estan massa llunyans en el temps, o simplement, són impossibles d’aconseguir. Les dues situacions són frustrants per a l’atleta, que al no assolir-los es desmotiva, disminuint el seu rendiment tant en entrenament com en competició.
Els objectius principals d’aquesta tècnica són els de produir un augment de motivació i confiança en l’atleta.
Realment és un tema força objectiu, ja que estem parlant d'una especialització en psicologia. He penjat aquests documents que els he trobat a internet ja que m'han interessat molt i no se m'han fet gens pesats al llegir-los, a més d'altres pàgines destacades, com les següents:
http://www.copc.org/component/option,com_eventlist/Itemid,159/func,details/did,25/
http://www.cop.es/perfiles/contenido/deporte.htm
http://www.atletisme.com/psicologia/ACLARIMENTS.HTML
Com que no m'han semblat "un rotllo" els he penjat,
per a tots els que el hi interessi i encara no s'hagin informat o pels qui hagi pogut despertar la seva curiositat...
A més quantes vegades ens repetim que ens agradaria estar en forma...
o que quan estem tant nerviosos ens posariem a córrer i no parar fins que ens hagués passat.. o algun dia que anem a esquiar i ens ho passem genial trobem a faltar estar en forma, aquell punt per difrutar encara més..
¿Algú s'ha proposat a estar en forma aquest curs?
Doncs endavant, ànims que la psicologia hi té molt a dir en aquest àmbit també!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
