dimecres, 16 de desembre del 2009

LA MÀGIA DELS ÀRBRES

" Escolteu a un home expert...Els àrbres i les pedres us ensenyaran més del què pogueu aprendre de la boca d'un doctor en Teologia" (Bernard de Morlaix).



El tema del que parlaré avui no és gaire de psicologia ja ho avanço sinó és més de caràcter espiritual, però de totes maneres, fa poc he trobat informació d'aquesta idea que em rondava pel cap fa temps; si veritablement els àrbres tenen algun efecte sobre les persones, nosaltres, quan estem en una conversa en un jardí amb amics..quan s'expressen sentiments..quan es fan diverses coses personals en la que intervingui la comunicació (que evidentment pot ser també el silenci) en presència d'arbres grans i vegetació (jardí, gespa, arbusts...).


Us preguntareu per què volia saber això... doncs per què a vegades sorgeeixen coses o s'expressen uns sentiments o unes paraules no dites (a mi concretament em va passar en un dinar amb amics fa molt temps) i estavèm tots reunits sota un gran arbre; i les sensacions d'aquell dia les recordo tant bé i tant a gust que sempre és com si fós ahir i he volgut anar averigüant el per què d'aquella tant bona comunicació, fluidesa i ben estar que vaig sentir a part d'altres sentiments amagats que m'hagués agradat conèixer...


i és que no sé per que vaig pensar en l'arbre gran que hi havia davant nostre, i en l'entorn que ens acompanyava que era realment agradable..


i vaig sospitar que potser tindria alguna relació també, a part de moltes altres coses del nostre estat d'alegria que teniem tots en aquell moment perquè eren les festes, etc.


Doncs aprofitant els coneixements de metodologia plantejariem un problema: realment els àrbres tenen algun component espiritual o millor dit, algun efecte capaç de modificar l'estat de les persones de manera positiva?


i la meva hipòtesi: penso que si mantens una bona conversa amb amics que fa temps que no veus o sí, sota d'un gran arbre o arbres..lloc on hi hagi vegetació, la conversa es fa molt més fluida agradable i reps sensacions i sentiments que en un altre lloc on no hi ha gens de vegetació no pots percebre i se't passen per alt. (Però també em dóna la sensació que fa referència a àrbres grans, amb uns anys de vida, majestuosos, que han "vist" moltes coses i han passat moltes estacions, arbres de referència).



Llegir, parlar, descansar o dormir sota un arbre, ens impregna d'una beneficiosa sensació de serenitat.



CONVERSES SOTA L'ARBRE SAGRAT:


Aquest conjunt de pràctiques relacionades amb l'àrbre ens remonta a un passat llunyà esplendorós, a una època daurada en la que l'estat natural de l'home era la unió amb la Mare Terra i totes les seves manifestacions. Malgrat que, quasi sempre, els rituals ens arriben desvirtuats, les tradicions perden el sentit originari quan es trenca la línia de transmissió.


Avui, les velles costums han de rescatar-se i més que mai necessitem recuperar i reviure la religió natural, el sentit espiritual de la nostra presència a la Terra.


Podriem seguir emplenant pàgines i més pàgines citant diferents tradicions referents a a questes relacions amb els àrbres sagrats, que han arribat a nosaltres alliberant-se de l'oblit. Però renunciarem a això per sentar les bases de les possibilitats que tenim actualment. L'interès que ens mou no és doncs només l'estudi històric. Volem millor dit, restablir llaços perduts amb el món natural, per això parlarem del present i del futur.


El diàleg entre els esperits arbori i humà no només ens beneficia a nosaltres: la màxima realització de l'àrbre és ser elegit i utilitzat per l'home i fondres d'alguna manera amb ell; llavors ambdós éssers es complementen, l'àrbre accedeeix al pensament humà, a la consciència, i l'home, a la inspiració divina a través de la quietud i l'equilibri, de la divinitat i perfecta innocència que creix en els àrbres.


El son sobre les seves arrels, sota les seves branques, ens aporta sempre un descans reparador, ens relaxen els murmulls del vent i els animals entre les branques; es produeixen somnis intensos i bonics i, al despertar-se, a vegades atrapem un raig de llum en forma d'una petitat revelació, la clau d'un secret en el que hem donat voltes llarg temps, un èxtasis serè que ens mantindrà riallers la resta del dia. Al apropar-nos de nou al seu voltant podem inventar una cançó o una oració per a regalar a un amic nostre.


Inmensa ha de ser l'alegria i plenitud de l'àrbre elegit per una comunitat o un poble, especialment si els homes són veritablement conscients del valor d'aquesta presència.

De la mateixa manera que ens alimenta i serveix de referència el contacte asidu amb persones evolucionades, la búsqueda i companyia dels àrbres ens nodreix física i espiritualment.

Ela àrbres venerables són molt més poderosos en llocs allunyats de la civilització; l'encontre amb aquests éssers silvestres, que sovint estan molt més aprop del què pensem, deixa petjades inborrables, una sensació de profunda pau i felicitat.

RECONEIXEMENT DE L'ÀRBRE SAGRAT

L'elecció dels àrbres que ens serviran de guia es fa a través del cor i la intuïció. En ocasions, es produeix un reconeixement instantani per ambdues parts i sorgeeix el "flechazo"; altres vegades ens deixem portar per una espècie de crida o invitació, o per un simple sentiment de simpatïa. De qualsevol manera, quan s'estableix la sintonïa, comencem a comprendre la generositat d'aquests éssers, el seu caràcter hospitalari, la seva actitud de confiança i respecte cap a la vida; ni tant sols podem dir que els falti parlar, doncs la comunicació pot ésser molt més fluïda i intensa que amb molts dels nostres congèneres. En quant al dò de la paraula, inmmediatament comprenem que és del tot superflu per a ells.

Potser tots tenim una cita, un motiu per a peregrinar al voltant d'aquests temples, però tant si és així com si no, sempre concedeeixen audiència i reben amablement a qui els busca i necessita. Tenen l'esperit obert a tots els esperits. Les seves qualitats d'inmobilitat i estabilitat, neutralitat i equanimitat, la sabidurïa del seu ritme, els otorga una especial qualitat com amics, consellers i confessors. Si ens asseiem en el forat del seu tronc, sota la protecció de la seva escorça, podem viure part de la seva grandesa.

No,no és aquest un món irreal, al menys no ho és en major mesura que el nostre civilitzat; més que la búsqueda d'una evasió és un viatge a l'encontre de l'àrbre, que ens ajuda a integrar-nos en el Tot.

Quan un àrbre arriba a certa edat i dimensions, quan els anys són incomptables i diu l'avi que ja el va conèixer així, quan sentim al donar un volt al voltant del seu tronc una espècies de invitació per asseure'ns i dsifrutar de la calma i serenitat que transmet, de segur que ens trobem davant d'un ésser sagrat, tant integrat i notable en el paisatge com la montanya i la roca.

La consciència individual a la que arriben aquests éssers els apropa en certa manera al gènere humà, però ells no perden la connexió amb el Tot: es queden arraigats i íntimament units al món, de la mateixa manera que una cèl·lula individual està integrada en un organisme.

Sense tenir la facultat de moure's, la seva voluntat es concentra en el món de la matèria i la energïa, i el seu fluir, de la sensació i experimentació. Tenen memòria i un alt grau de percepció respecte al seu entorn i estat anímic dels éssers que els rodejen.

Perfectament ignorants de la concepció dualista del bé i el mal, qualsevol sentiment que puguin inspirar-nos en aquest ordre és un reflex de la nostra imatge o fruit d'una anterior relació amb els homes.

Com si ells mai haguéssin sortit del paradís, conserven una gran pau interior i afinitat amb els móns espirituals. La divinitat és aquí palpable i, després el del diàleg, podem sentir-la més tard, quan ja estem molt allunyats de l'àrbre que ens va acollir, amb només visitar-lo mentalment, evocar el record de les seus gruixuts peus i el seu inmens tronc, del descans que ens va inundar.

La força que genera en nosaltres aquest enllaç no es manifesta, tant, com podrïa pensar-se, en un gran vigor físic o eufòria, com en una peculiar calma regeneradora. Ens ajuda a recuperar l'equilibri, la serenitat i la sensibilitat. Ens fa més fluids i restaura en definitiva la salut, modificant el ritme i nivell físic, emocional, mental. És com si conectéssim amb una altra xarxa d'energia, en símil elèctric, de major potència i més baixa freqüència. El simple apropament a un d'aquests santuaris silvestres ens summergeeix a la seva àura intemporal, en la parsimònia i sabidurïa de la Mare Terra; per això és tant important buscar aquests éssers i inventar mil excuses per estar varies estones sota la seva protecció (una d'elles és aquest fragment).

"La Magia de los Árboles"

Simbolismo, Mitos y tradiciones, Plantación y cuidados

Ignacio Abella.


dimarts, 15 de desembre del 2009

L' ESQUIZOFRÈNIA

Psicòleg: Per a què pensa vostè que la gent creu en Deu?

Pacient: Puf, a veure, no ho sé per què, a veure, vaig viatjar en globo. T'ho aguanta, el globo. No deixa que caiguis, les teves cames s'acosten per entre els núvols. Està a la ximeneia, mira en el fum i intenta que el globo s'ompli de gas, ja saps. La manera en què està volant a sobre d'aquesta manera, les cames fora, no ho sé, mirant al terr, ¡anda! et marejaria tant que només et quedes allà i dorms, t'aguantes i dorms. El globo és la seva casa, saps, allà dalt. Jo solia dormir fora, saps, dormir fora en lloc d'anar a casa. Éll ha tingut una casa però Éll no diu per on és, saps (Chapman y Chapman, 1973, p. 3).


La persona que ofereix aquesta aquesta confusa i confonguda resposta té un problema molt greu conegut com esquizofrenia. La esquizofrenia és un transtorn poc freqüent que afecta a algo menys de l'1 % de la població total.
No obstant és una forma d'anormalitat que crida molt la atenció i, a no ser que es tracti adequadement, fa que la vida normal resulti impossible.
La esquizofrenia es cracteritza per tres tipus de problemes greus:

1. Deliris i alucinacions
La característica central de la esquizofrenia és la distorsió de les cognicions que posen a l'individu "fora de la realitat". Les persones que pateixen d'esquizofrènia solen tenir estranyes idees (deliris) i experiències perceptives falses i insòlites (alucinacions). Parlarem d'aquestes distorcions en la cognició amb més detall quan veiem els subtipus de la esquizofrènia.

2. Pensaments, emocions i conducta
Com queda clar a l'exemple expòs, les persones amb esquizofrènia pensen sovint de forma fragmentaria i desorganitzada. Les seves emocions i la seva conducta aparèixen igualment desorganitzades i en ocasions són il·lògiques. Un esquizofrènic pot començar a riure quan li donen una mala notícia o passar ràpidament de la felicitat a la tristesa i de nou a la felicitat sense raó aparent. La conseqüència és que resulta molt difícil mantenir una conversa amb un esquizofrènic.

3. Disminució del plaer i la motivació
És freqüent que les persones esquizofrèniques presentin el que es coneix com una " afectivitat plana". Troben menys plaers a la vida que la majoria de les persones, tenen menys interè per les coses i molt pocs objectius que personalment els hi importin. Malgrat que les seves emocions canviïn de manera impredecible, tant les positives com les negatives careixen de la intenistat normal. En molts sentits no es preocupen per les coses tant com els demés, i això sovint incluiex la falta d'interès en tenir amics propers.

Els estudis en períodes prolongats sobre persones amb esquizofrènia mostren que el desinterès i la incapacitat per disfrutar solen ser crònics i no hi ha canvis positius al respecte, encara que els deliris, les alucinacions i la desorganització general poden reduir-se de manera temporal, entre episodis d'agreujament dels símptomes.
La esquizofrènia és una categoria àmplia de transtorns psicòtics que, es divideix en 3 subtipus:

esquizofrènia paranoide:

Una persona amb esquizofrènia paranoide té idees il·lusòries o deliris, que distorcionen greument la realitat. El més freqüent és que siguin idees sobre la excepcional importància d'un mateix, i reben el nom de deliris de grandesa, com pensar que un és Jesucrist, un agent de la CIA o l'inventor d'un remei per la guerra. Com que la persona es sent tant important, el deliri sol anar acompanyat de la idea que hi ha "altres" que la persegueixen i que intenten frustrar la seva importantíssima missió. Aquestes idees es coneixen com deliris de perssecució o paranoides.


esquizofrènia desorganitzada

L'esquizofrènia desorganitzada s'assembla a la paranoide en què també s'experimenten deliris i alucinacions; no obstant, com ho suggereix el nom, els processos cognitius de l'esquizofrènic desorganitzat són tant desorganitzats i fragmentaris que els deliris i les alucinacions tenen un significat molt poc reconegut. Els trets més importants d'aquest tipus d'esquizofrènia són el retraïment total de qualsevol contacte normal amb els altres éssers humans i una superficial "estupidesa" emotiva. L'esquizofrènic desorganitzat es comporta d'una manera inafantil, reacciona de manera inadecuada a successos feliços i tristos i presenta, per lo general, una imatge sumament estranya.


esquizofrènia catatònica

L'esquizofrènia catatònica és d'apariència molt diferent de les altres formes d'esquizofrènia.

Encara que els catatònics experimenten a vegades deliris i al·lucinacions, les seves anormalitats més evidents es refereixen a la interacció social, la postura i el moviment corporal. Poden passar un llarg període de temps en estupor catònic, que és un estat en el que els individus semblen estar atrapats en una determinada posició, amb una quietud d'estàtua. Amb freqüència es diu dels esquizofrènics catatònics que tenen una "flexibilitat d'aprop" durant aquests estupors o espasmes; poden deixar que se'ls col·loqui en una determinada posició i mantenir-la. Sovint, l'individu deixa de parlar, no sembla escoltar el que es diu i pot deixar de menjar a menys que se l'alimenti.

Malgrat que, succeeix amb freqüència que l'estat d'estupor s'interromp abruptament per períodes d'agitació. La persona pot anar d'un costat a un altre amb agitació nerviosa o pot atacar amb furia a altres persones. Aquests dos patrons de conducta poden alternar-se amb períodes de relativa normalitat.

dijous, 3 de desembre del 2009

APRENDER A FLUIR

Una de las cosas que a veces nos cuesta a todos es dejarnos llevar, dejar expandir, fluir...
Tenemos tendencia a retener lo nuestro lo que nos pertenece, lo que nos hace mas únicos e indefinibles por miedo a que lo perdamos o nos lo quiten, y es al revés según e leydo, manteniendo "eso que nos hace ser nosotros" y no liberarlo al exterior o no expandirlo nos provoca sufrimiento; los miedos, las propias limitaciones y angustias que nos imponemos, muchas veces todos esos elementos solo son fruto de la imaginación y del no dejar fluir...hace que nos sinatmos peor, a diferencia, si podemos aprovechar dentro de las nuevas oportunidades lo que nos interesa (las mejores para nosotros) para, sin perder de vista, lograr nuestro objetivo.
Siempre cuesta dejar un poco de ti, por miedo a que te dañen, porque no te afecten, porque no te mal interpreten, etc..¡ Es questión de tiempo! pero algun enriquecimiento dentro las diferentes opciones siempre se puede encontrar y sin así...sin así lograr nuestro objetivo.

He encontrado en internet dos documentos, para mi bastante buenos:

DOCUMENTO 1)

"SOLTAR LA VISION ERRONEA DE LA VIDA,, LA QUE NOS MANTIENE EN LA INSATISFACCION Y QUE NOS HACE REACCIONAR MECANICAMENTE Y HACER COSAS QUE NOS IMPONEMOS" GUY FINLEY



El concepto básico de Dejar Fluires soltar, abrirse y permitir que el proceso se haga,, concentrados en la intención y atención del fin que sostenemos. En la película La Guerra de las Galaxias - Episodio III, surge una frase,"Entrenate a soltar aquello, que tienes miedo a perder" y entonces surge inevitablemente una pregunta., Que cosas y que tanto tememos perder?Buda dijo -El mundo esta lleno de sufrimientos, la raíz del sufrimiento es el apego, la supresión del sufrimiento es la eliminación del apego- . Para lograr fluir es necesario aprender a soltar , por esto aquí va un listado con los temas mas comunes que retienen tal vez bajo equivocas creencias de seguridad o comodidad - y que serian - conveniente repensarlas en función de nuestro bienestar y mejoramiento de nuestra propia calidad de vida.

Apego a las personas: esto asfixia a ambas partes. En una relación sana temer menos es amar mas.
Cambiar al otro: gastamos mucha energía en este asunto, lo conveniente es tomar al otro como es, colaborar con lo que este pueda aceptar y encauzar nuestra energía, dar lo mejor de nosotros mismos a nuestros proyectos personales.
Criticas y juzgamientos: aceptar resultados, dar y darse la posibilidad del error buscando la forma adecuada para ser lo mejor que se pueda ser.
El pasado:Liberando sus cargas emocionales, aprendiendo de el , resignificando las situaciones densas para poder vivir plenamente el presente y rediseñar el futuro.
Hábitos:aquellas cosas que son hechas de una determinada manera porque siempre lo hicimos así y los seguimos haciendo como robots.
Actualizar los hábitos es acompañar al presente en pos de efectivizar las acciones para el futuro.
Proteccionismo para otros:admitir que ellos se hagan cargo de sus propias vidas y dirijan sus propios destinos . Todos debemos experimentarnos.
Tener razón: Peleamos por tener razón , como si en ello se nos fuera la vida. Aprender a aceptar la versión del otro implica existir a pesar de las diferencias de valores y criterios.
Tener todo bajo control: esta actitud aprisiona , Al resultado deseado se llega a través del estar atento a las oportunidades y opciones.

Para acompañar y fluir en este nuevo paradigma que estamos transitando - requiere de nuevos cerebros - es importante que te preguntes, " Que quiero que me acontezca" y dejes que ocurra lo mejor para ti. El hombre nuevo surge del reencuentro consigo mismo, fluyendo e integrándose en un Todo Mayor."Soltar no es perder…sino abrirse a incorporar algo nuevo "


DOCUMENT 2)


Aceptar el cambio para alcanzar los objetivos. Cuando algo no sale como esperábamos solemos entrar en desesperación. Ësta no es una respuesta sana, se tenemos en cuenta que muy pocas veces las cosa se dan com las pensamos. Si aprendemos a fluir, seremos capaces de encontrar las oportunidades allí donde se producen los cambios. El resultado es una vida sin angustias y con la mente abierta a encotrar nuevos caminos.

Muchas veces nos encontramos frente a encrucijadas que, simplemente, no sabemos como resolver. Puede ser que recimabos una oferta laboral que no nos termina de convencer y nos coloca ante la dificil situación de decidir que hacer. También puede pasar lo mismo con los sentimientos, a veces deseamos estar con alguien, pero nos sentimos imposibilitados de hacerlo ya.
Estas dos situaciones son apenas una muestra del gran número de circunstancias en donde nos vemos obligados a tomar decisiones que no podemos afrontar. Una corriente psicológica cree que, en estos casos, lo mejor es decidir por una de las variables y hacernos responsables del camino emprendido. Sin embargo, desde hace algunos años una nueva visión acerca de estas encrucijadas nos dice que la clave está en la alternativa natural de aprender a fluir. Es decir, no se trata de forzar decisiones, ni obligamos a aceptar lo que elegimos en un momento de presión, sino de esperar que el tiempo acomode las cosas.
La filosofia de dejar que las cosas fluya no sólo es útil ante las decisiones, sino tambien cuando nos enfretamos a problemas o situaciones que no se presentan como esperabamos. Aqui tambien es importante dejar que las cosas fluyan, dejar que todo se acomode por su cuenta. ¿Cual será, entonces, nuestro rol? Aprender a fluir ante lo inesperado y saber aprovecharlo es un entrenamiento que debemos aplicar en los pequeños sinsabores de la vida y los grandes fracasos. Porque ninguno de los dos será tal cosa si sabemos encontrar las oportunidades.
Al fluir, centramos nuestra energía hacia objetivos má elevados y de mayor plenitud que nos parezcan realizables en cada momento. Adevertimos que la vida es basicamente buena, prodiga y alegra y que lograr lo que queremos sin tensiones ni luchas es parte de un derecho innato derivado del simple hecho de vivir. Para entender como funciona la alternativa natural de dejar fluir, Shakti Gawain recurre a una metáfora: Imaginemos que la vida es un río. La mayoria de la gente se acerca a la orilla, temerosa de soltarse y arriesgarse a ser arrastrada por la coririente. En un determinado momento, todos debemos estar dispuestos a soltarnos, confiando en que el río nos lleve sanos y salvos


Vea las oportunidades nuevas
Cuando experimentamos un cambio inesperado, es normal que nos quedemos descolocados, sin saber que hacer. Sin embargo, ese lapso de confusión no debería durar mas que unos pocos minutos. Al instante debemos preguntarnos cual seria la mejor forma de aprovechar el cambio, de que manera podemos construir sobre lo que no pudo ser. Transformar y avanzar nos lleva al concepto de serendispidad. Estos es la capacidad para realizar descubrimientos ante lo inesperado. Aumentar nuestro grado de serendispidad es un aspecto clave para aprender a improvisar y dejar que las cosas fluyan Lo que nos tenemos que preguntar es como podemos aprovechar al máximo las circunstancias cambiantes para acercarnos, no importa de que manera, a los resultados que esperábamos. Esa es la clave de cualquier éxito.

La alternativa natural de aprender a fluir, también tiene que ver con aprender a esperar. Estamos acostumbrados a creer que la única manera de tener éxito es medianteel esfuerzo, el trabajo excesivo y la renuncia a nuestro placer. Esta creencia rige gran parte de nuestra cultura y esta presente cada vez que pensamos que debemos aprender del sufrimiento. Pues bien, también podemos aprender de la diversión. Al fin de cuentas, nuestro propósito en la vida es ser felices. Estamos demasiados acostumbrados a la angustia y el sufrimiento y creemos que así es como se consiguen las cosas. Si supieramos usar la alternativa natural de saber fluir, sabríamos que ese no es el camino correcto. Dejar que las cosas fluyan no quiere decir que nos tenemos que cruzar de brazos a esperar que otros hagan las cosas por nosotros, sino elegir la paz en lugar del miedo o la resistencia. Significa trabajar, progresar y expandir nuestros limites aprovechando la fuerza de la corriente de nuestro contexto, sin tratar de contener el mar de cambios (y oportunidades) que se abalanzan sobre nuestros proyectos


Personalment crec que és una virtud fluir, i deixar que les coses flueixin i tinguin el seu temps.
Davant el dubte com l'autor considero que fluim, sempre som a temps de canviar la nostra direcció o de tenir noves oportunitats..no volguem córrer tant.

UN RECORDATORI ABANS D'ANAR A DORMIR

COM SER FELIÇ?
- Gestió del temps
- Tenir objectius realistes
- Gaudir dels petits avanços
- Autoestima
- Ser positiu
- Tenir sentit de l’humor
- Riure
- Altruisme
- Mantenir relacions socials
- No deixar-se influir de forma negativa
- Música
- Exercici Físic
- Imaginació Emotiva
- Relaxació
- Ser escoltat
- Expressar afecte

divendres, 20 de novembre del 2009

LA PERSPECTIVA HUMANISTA

Abans de començar la carrera, quan treballava a l'estiu a Barcelona un amic em va deixar el llibre de "Pscicología para todos" i mentre pel metro anant a treballar me'l fullejava, aquesta perspectiva de la psicolgia és la que em va cridar més l'atenció, em va agradar més i m'hi vaig sentir més identificada, és a dir és un punt de vista que hi estic molt d'acord...per això ara que puc parlaré d'ell per aquí.
Primer faré una breu explicació teòrica i després donaré una mica la meva opinió.

La psicologia humanista es va desarrollar durant la dècada de 1960, i a Estats Units se la coneixia com la "3a" força, després del psicoanàlisis i el conductisme.

PRINCIPALS IDEES HUMANISTES:
1. Es destaca la importància de l'INDIVIDU i, especialment, de la llibertat personal: lliure albedri, creativitat, espontaneïtat.
2. Es dóna més importància a la experiència CONSCIENT.
3. Es destaca tot lo relacionat amb la NATURALESA HUMANA.

Entre les seves arrels s'inclouen William James, la Gestalt i certs postfreudians (Adler, Jung, Horney, Erikson, Allport).

La psicologia humanista també es va desarrollar a partir de la FENOMENOLOGIA- l'estudi de l'experiència inmediata tal com es produeix (Muller, Stumpf, Husserl)-, precurssora de la psicologia de la Gestalt.

Més que altres psicòlegs, els humanistes consideraven que el conductisme era molt limitat i reduïa al ésser humà a la condició d'una màquina programable.

Criticaven la insistència de Freud en la malaltia mental i en tots els aspectes negatius de la naturalesa humana: patiment, gelos, odi, por, egoísme.

En canvi, els humanistes desitjaven destacar la salut mental amb tots els atributs positius de la felicitat, la satisfacció, l'èxtasis, l' amabilitat, la generositat, l'afecte, etc.
Va haver-hi sobretot 2 autors que compartien aquesta visió: Maslow i Rogers.

Maslow: va ser el "pare espiritual" de la psicologia humanista. Va dur a terme una investigació i coma resultat va obtenir la teoria de l'AUTORREALITZACIÓ: la motivació innata en tot ésser humà per a REALITZAR EL SEU POTENCIAL utilitzant i desarrollant les seves aptituds i capacitats. Maslow anomena EXPERIÈNCIA CIM a aquesta sensació de plenitud.

Per arribar a la autorrealització, debem satisfer "necessitats"inferiors que es troben en diferents nivells. Debem satisfer cada necessitat abans que la següent ens motivi:

- Necessitats fisiològiques: gana, sed, son, etc.
- Necessitats de seguretat: sentir-se segur i protegit, fora de perill.
- Necessitats de pertenència a un grup i amor: agrupar-se amb altres, ser acceptat i pertànyer al grup.
- Necessitats de estima: aconseguir el respecte, ser competent i obtenir reconeixement i bona reputació.
- Necessitats cognitives: coneixement i comprensió, curiositat, exploració, necessitat de significat i de previsibilitat.
- Necessitats estètiques: Bellesa en l'art i en la naturalesa,simetria, equilibri, ordre i forma.
- Necessitats d'autorrealització: utilització plena del talent i utilització del propi potencial.

SEGONS MASLOW, LES PERSONES PSICOLÒGICAMENT SANES MOSTREN:
1. Una percepció objectiva de la realitat.
2. La acceptació de la seva pròpia naturalesa.
3. Dedicació i compromís amb algun tipus de treball.
4. Naturalitat, sencillesa i espontaneïtat.
5. Independència, necessitat d'autonomia i intimitat.
6. Experiències cim/místiques intenses.
7. Empatïa i afecte cap a tota la humanitat, incluïent forts interessos socials.
8. Ressistència a la conformitat.
9. Característiques democràtiques.
10. Voluntat d'ésser creatives.

Rogers: va desarrollar una teoria d'autorrealització molt similar a la de maslow. A diferència de Maslow wl procés d'autorrealització era constant i contïnu.
A més, Rogers creia que la criança i sobretot el paper de la mare, era un factor bàsic de la personalitat adulta: La personalitat sana surgeeix de l'amor incondicional de la mare, l"apreci positiu" en contrast amb "l'apreci positiu condicional", que limita el desarrollament del jo.

PER ROGERS LA PERSPNA PSICOLÒGICAMENT SANA::
1. Està oberta a totes les experiències.
2. És capaç de viure plenament el present.
3. Segueix el seu propi instint i no la voluntat de l'altra gent.
4. Pensa i actua amb llibertat: és espontània i flexible.
5. És molt creativa.

Rogers va desarrollar una psicoteràpia a la que va anomenar: centrada en la persona ("o centrada en el client"). El client mateix amb l'ajuda del psicoterapeuta és el responsable de la seva vida i l'encarregat de millorar-la segons el que ell cregui. En la psicoteràpia de Rogers el psicoterapeuta no és responsable dels canvis del client.


Crec que és un enfocament bastant bo, m'agraden les principals idees humanistes, la filosofia que té de que no està d'acord amb els apectes negatius de Freud, són sentiments que s'haurien de millorar, recapacitar, en canvi potenciar més la amabilitat, la generositat la felicitat i l'afecte, etc..
També les característiques que mostra una persona sana psicològicament segons els 2 autors quan ho vaig veure em va sobtar, em va agradar i crec que tenen força raó, realment el llibre de "psicología para todos" hi és tot resumit i s'entén molt, em va agradar.
I que crec que ja que hi som hem de potenciar els aspectes positius que tenim i entre tots construir un món més sa, més acceptable, no tant egoísta i envejós, d'aquí el tema del bé i el mal que si alguns ho llegeixen es sentiran identificats de les llargues converses que vam tenir al bar fent un treball... això sí vam acabar rient molt i que quedariem un altre dia però fent una birra, però realment recordo aquell dia (a més era el primer dia que feiem un treball en grup) i realment vaig disfrutar.

dilluns, 16 de novembre del 2009

La psicologia de l'esport

Hola a tothom!

Ja sé que sóc la última o de les últimes en escriure al blog, si ho he fet és perquè tenia els meus dubtes...en fi, parlaré de la psicologia de l'esport, res gaire trascendental, però és una branca específica de la psicologia que em crida la atenció...

ja que m'agrada l'esport i crec que és una activitat no imprescindible però molt important a nivell psicològic a més que obtens uns avantatges significatius en la salut a tots els nivells...



Bé doncs, no és res nou reconèixer els efectes beneficiosos tant a nivell físic com psicològic que produeix la pràctica habitual d’activitat física i exercici; tot i així, una gran part de la població activa segueix sense decidir-se. Uns no saben de quin tipus, molts no troben temps, alguns ho han intentat i han fracassat, d’altres no saben on, etc. El psicòleg de l’esport pot intervenir facilitant la iniciació i l’adherència a la pràctica esportiva i/o activitat física amb l’elaboració d’un programa personalitzat adequat al perfil de cada individu.
Els beneficis psicològics que aporta l’activitat física i l’exercici són evidents, ja que no només millora l’estat d’ànim, sinó que a més prevenen i tracten diferents trastorns psicològics com la depressió, l’ansietat, l’estrès, etc., a més de reduir els factors de risc de les malalties cardiovasculars, i en general de la morbiditat i mortalitat.

L'objectiu de la Psicologia de l’Esport és dotar a l’atleta de recursos per fer front a les demandes psicològiques derivades de la competició perquè l’atleta aconsegueixi augmentar el seu rendiment i disfrutar més de la seva activitat esportiva.
Per fer això, en Psicologia esportiva s’ensenyen una sèrie de tècniques psicològiques perquè l’atleta adquireixi les habilitats o recursos psicològics necessaris per competir amb millors prestacions. Anem a veure quines habilitats s’entrenen i quines tècniques s’utilitzen.



Habilitats en Psicologia de l’Esport :

- El control de l’ atenció i la concentració:
En qualsevol disciplina esportiva s’ha d’estar molt centrat, oblidant els problemes i tot el que no sigui rellevant per a la situació, en cas contrari cometríem errors que afectarien negativament el nostre rendiment.

- El control de l’activació:
Tant una reducció dels estats d’activació excessiva o ansietat, com una potenciació de la activació en cas d’excessiva relaxació. No tenir una activació òptima pot afectar al nostre rendiment. L’atleta ha de ser capaç de relaxar-se en qualsevol situació. Amb una excessiva ansietat augmentarà el nostre consum d’oxigen, el cos es tensarà i no podrem realitzar bé els moviments.

- La millora de l'autoconfiança :
Si pensem negativament abans de la competició no la podrem fer bé. Els dubtes i la falta de confiança en un mateix és el primer pas cap al fracàs.
La facilitació i la potenciació d'habilitats motores
Les tècniques psicològiques ajuden a millorar els gestos tècnics que formen part de les diferents especialitats (salt d’alçada, tècnica de tanques o obstacles, etc.) o a potenciar habilitats motores en activitats que requereixen una gran força o resistència (carreres de resistència, velocitat, etc).
- La facilitació del descans i l'acceleració en la recuperació del lesions :
En l’esport es quasi tant important l’entrenament com el descans. La Psicologia ofereix tècniques capaces de facilitar la recuperació muscular després d’una dura jornada d’entrenament i també, facilitar l’acceleració en la recuperació de lesions.

- La millora de les relacions interpersonals:
Fa referència a les relacions entre l’atleta i les altres persones. Molts atletes tenen moltes dificultats, especialment quan es troben a prop d’una competició important, per tenir bones relacions amb el seu entrenador i amics.


Tècniques en Psicologia de l’Esport

- Entrenament en imaginació
Es pot definir com la repetició simbòlica d’una activitat física en absència de qualsevol moviment muscular gros. L’atleta imagina metòdicament, conscientment i de manera repetida, una acció esportiva sense dur a terme al mateix temps la seva execució pràctica.
Els objectius de l’entrenament en imaginació són: a) Facilitar les habilitats motores millorant l'execució esportiva; b) Controlar l’atenció i la concentració; i c) Accelerar la recuperació de lesions.

- Reestructuració cognitiva
La reestructuració cognitiva es pot definir com el conjunt de tècniques que pretenen canviar directament els pensaments dels esportistes per afrontar millor les demandes de la competició. Amb això es pretén: a) Millorar l’autoconfiança de l’atleta; b) Potenciar activitats motores; i c) Controlar l’atenció i la concentració.
En els esports de resistència aquesta tècnica és molt útil per aconseguir bloquejar el reconeixement de la fatiga i la consciència del dolor, podent afavorir el rendiment esportiu.

- Bioretroalimentació
La bioretroalimentació és una tècnica en la que s’ensenya a l’atleta a controlar de manera voluntària algun procés biològic, com la freqüència cardíaca que, generalment, no està sota control voluntari.
Els objectius de l'entrenament en bioretroalimentacó són: a) Controlar l’activació facilitant estats de relaxació o d’activació; i b) Controlar les funcions fisiològiques per millorar aspectes com la eficiència cardiorespiratòria.

- Tècniques de control de la respiració
La majoria d’atletes mostren un patró respiratori incorrecte que s’agreuja amb els nervis de la competició. Aquest patró es caracteritza per un ritme accelerat, escassa intensitat i una respiració superficial, aprofitant només la part superior dels pulmons, es a dir, una tercera part de la capacitat pulmonar. Això suposa un major treball al sistema cardiovascular, la quantitat d’aire que arriba al pulmó és insuficient i la sang no es pot oxigenar adequadament. Els teixits, quedaran desnutrits, produint-se una intoxicació general de l’organisme que facilitarà l’aparició de l’ansietat i la fatiga.
Els objectius de l'aprenentatge de la tècnica de control de la respiració són: a) Controlar l’activació facilitant estats de relaxació o d’activació; i b) Augmentar la capacitat pulmonar aconseguint mobilitzar més litres d’oxigen durant l’exercici aeròbic, portant més energia als músculs i facilitant l’expulsió de productes sobrants.

-Relaxació muscular progressiva
L’ansietat davant de la competició pot produir tensió muscular i descordinació en els moviments, a més de sensacions desagradables que ens fan sentir incòmodes, disminuint la confiança en nostres possibilitats.
La relaxació es pot utilitzar en la preparació psicològica de competicions esportives amb els objectius següents: a) Reduir estats d’ansietat; b) Facilitar el descans; c) Controlar l’atenció i la concentració; i d) Accelerar la recuperació de lesions.
Durant la competició, la relaxació produeix una disminució en la tensió muscular; en la freqüència cardíaca; un augment de la vasodilatació arterial amb major oxigenació cel·lular i regada perifèrica; una disminució de la freqüència respiratòria; de l’àcid làctic en sang; del consum d’oxigen i de l’activitat simpàtica en general; i, sobre tot, una sensació de tranquil·litat i de confort.

-Establiment d'objectius
Tot atleta o entrenador té objectius, el problema és que a vegades, o estan massa llunyans en el temps, o simplement, són impossibles d’aconseguir. Les dues situacions són frustrants per a l’atleta, que al no assolir-los es desmotiva, disminuint el seu rendiment tant en entrenament com en competició.
Els objectius principals d’aquesta tècnica són els de produir un augment de motivació i confiança en l’atleta.


Realment és un tema força objectiu, ja que estem parlant d'una especialització en psicologia. He penjat aquests documents que els he trobat a internet ja que m'han interessat molt i no se m'han fet gens pesats al llegir-los, a més d'altres pàgines destacades, com les següents:
http://www.copc.org/component/option,com_eventlist/Itemid,159/func,details/did,25/

http://www.cop.es/perfiles/contenido/deporte.htm

http://www.atletisme.com/psicologia/ACLARIMENTS.HTML

Com que no m'han semblat "un rotllo" els he penjat,
per a tots els que el hi interessi i encara no s'hagin informat o pels qui hagi pogut despertar la seva curiositat...

A més quantes vegades ens repetim que ens agradaria estar en forma...
o que quan estem tant nerviosos ens posariem a córrer i no parar fins que ens hagués passat.. o algun dia que anem a esquiar i ens ho passem genial trobem a faltar estar en forma, aquell punt per difrutar encara més..

¿Algú s'ha proposat a estar en forma aquest curs?
Doncs endavant, ànims que la psicologia hi té molt a dir en aquest àmbit també!