El tema del que parlaré avui no és gaire de psicologia ja ho avanço sinó és més de caràcter espiritual, però de totes maneres, fa poc he trobat informació d'aquesta idea que em rondava pel cap fa temps; si veritablement els àrbres tenen algun efecte sobre les persones, nosaltres, quan estem en una conversa en un jardí amb amics..quan s'expressen sentiments..quan es fan diverses coses personals en la que intervingui la comunicació (que evidentment pot ser també el silenci) en presència d'arbres grans i vegetació (jardí, gespa, arbusts...).
Us preguntareu per què volia saber això... doncs per què a vegades sorgeeixen coses o s'expressen uns sentiments o unes paraules no dites (a mi concretament em va passar en un dinar amb amics fa molt temps) i estavèm tots reunits sota un gran arbre; i les sensacions d'aquell dia les recordo tant bé i tant a gust que sempre és com si fós ahir i he volgut anar averigüant el per què d'aquella tant bona comunicació, fluidesa i ben estar que vaig sentir a part d'altres sentiments amagats que m'hagués agradat conèixer...
i és que no sé per que vaig pensar en l'arbre gran que hi havia davant nostre, i en l'entorn que ens acompanyava que era realment agradable..
i vaig sospitar que potser tindria alguna relació també, a part de moltes altres coses del nostre estat d'alegria que teniem tots en aquell moment perquè eren les festes, etc.
Doncs aprofitant els coneixements de metodologia plantejariem un problema: realment els àrbres tenen algun component espiritual o millor dit, algun efecte capaç de modificar l'estat de les persones de manera positiva?
i la meva hipòtesi: penso que si mantens una bona conversa amb amics que fa temps que no veus o sí, sota d'un gran arbre o arbres..lloc on hi hagi vegetació, la conversa es fa molt més fluida agradable i reps sensacions i sentiments que en un altre lloc on no hi ha gens de vegetació no pots percebre i se't passen per alt. (Però també em dóna la sensació que fa referència a àrbres grans, amb uns anys de vida, majestuosos, que han "vist" moltes coses i han passat moltes estacions, arbres de referència).
Llegir, parlar, descansar o dormir sota un arbre, ens impregna d'una beneficiosa sensació de serenitat.
CONVERSES SOTA L'ARBRE SAGRAT:
Aquest conjunt de pràctiques relacionades amb l'àrbre ens remonta a un passat llunyà esplendorós, a una època daurada en la que l'estat natural de l'home era la unió amb la Mare Terra i totes les seves manifestacions. Malgrat que, quasi sempre, els rituals ens arriben desvirtuats, les tradicions perden el sentit originari quan es trenca la línia de transmissió.
Avui, les velles costums han de rescatar-se i més que mai necessitem recuperar i reviure la religió natural, el sentit espiritual de la nostra presència a la Terra.
Podriem seguir emplenant pàgines i més pàgines citant diferents tradicions referents a a questes relacions amb els àrbres sagrats, que han arribat a nosaltres alliberant-se de l'oblit. Però renunciarem a això per sentar les bases de les possibilitats que tenim actualment. L'interès que ens mou no és doncs només l'estudi històric. Volem millor dit, restablir llaços perduts amb el món natural, per això parlarem del present i del futur.
El diàleg entre els esperits arbori i humà no només ens beneficia a nosaltres: la màxima realització de l'àrbre és ser elegit i utilitzat per l'home i fondres d'alguna manera amb ell; llavors ambdós éssers es complementen, l'àrbre accedeeix al pensament humà, a la consciència, i l'home, a la inspiració divina a través de la quietud i l'equilibri, de la divinitat i perfecta innocència que creix en els àrbres.
El son sobre les seves arrels, sota les seves branques, ens aporta sempre un descans reparador, ens relaxen els murmulls del vent i els animals entre les branques; es produeixen somnis intensos i bonics i, al despertar-se, a vegades atrapem un raig de llum en forma d'una petitat revelació, la clau d'un secret en el que hem donat voltes llarg temps, un èxtasis serè que ens mantindrà riallers la resta del dia. Al apropar-nos de nou al seu voltant podem inventar una cançó o una oració per a regalar a un amic nostre.
Inmensa ha de ser l'alegria i plenitud de l'àrbre elegit per una comunitat o un poble, especialment si els homes són veritablement conscients del valor d'aquesta presència.
De la mateixa manera que ens alimenta i serveix de referència el contacte asidu amb persones evolucionades, la búsqueda i companyia dels àrbres ens nodreix física i espiritualment.
Ela àrbres venerables són molt més poderosos en llocs allunyats de la civilització; l'encontre amb aquests éssers silvestres, que sovint estan molt més aprop del què pensem, deixa petjades inborrables, una sensació de profunda pau i felicitat.
RECONEIXEMENT DE L'ÀRBRE SAGRAT
L'elecció dels àrbres que ens serviran de guia es fa a través del cor i la intuïció. En ocasions, es produeix un reconeixement instantani per ambdues parts i sorgeeix el "flechazo"; altres vegades ens deixem portar per una espècie de crida o invitació, o per un simple sentiment de simpatïa. De qualsevol manera, quan s'estableix la sintonïa, comencem a comprendre la generositat d'aquests éssers, el seu caràcter hospitalari, la seva actitud de confiança i respecte cap a la vida; ni tant sols podem dir que els falti parlar, doncs la comunicació pot ésser molt més fluïda i intensa que amb molts dels nostres congèneres. En quant al dò de la paraula, inmmediatament comprenem que és del tot superflu per a ells.
Potser tots tenim una cita, un motiu per a peregrinar al voltant d'aquests temples, però tant si és així com si no, sempre concedeeixen audiència i reben amablement a qui els busca i necessita. Tenen l'esperit obert a tots els esperits. Les seves qualitats d'inmobilitat i estabilitat, neutralitat i equanimitat, la sabidurïa del seu ritme, els otorga una especial qualitat com amics, consellers i confessors. Si ens asseiem en el forat del seu tronc, sota la protecció de la seva escorça, podem viure part de la seva grandesa.
No,no és aquest un món irreal, al menys no ho és en major mesura que el nostre civilitzat; més que la búsqueda d'una evasió és un viatge a l'encontre de l'àrbre, que ens ajuda a integrar-nos en el Tot.
Quan un àrbre arriba a certa edat i dimensions, quan els anys són incomptables i diu l'avi que ja el va conèixer així, quan sentim al donar un volt al voltant del seu tronc una espècies de invitació per asseure'ns i dsifrutar de la calma i serenitat que transmet, de segur que ens trobem davant d'un ésser sagrat, tant integrat i notable en el paisatge com la montanya i la roca.
La consciència individual a la que arriben aquests éssers els apropa en certa manera al gènere humà, però ells no perden la connexió amb el Tot: es queden arraigats i íntimament units al món, de la mateixa manera que una cèl·lula individual està integrada en un organisme.
Sense tenir la facultat de moure's, la seva voluntat es concentra en el món de la matèria i la energïa, i el seu fluir, de la sensació i experimentació. Tenen memòria i un alt grau de percepció respecte al seu entorn i estat anímic dels éssers que els rodejen.
Perfectament ignorants de la concepció dualista del bé i el mal, qualsevol sentiment que puguin inspirar-nos en aquest ordre és un reflex de la nostra imatge o fruit d'una anterior relació amb els homes.
Com si ells mai haguéssin sortit del paradís, conserven una gran pau interior i afinitat amb els móns espirituals. La divinitat és aquí palpable i, després el del diàleg, podem sentir-la més tard, quan ja estem molt allunyats de l'àrbre que ens va acollir, amb només visitar-lo mentalment, evocar el record de les seus gruixuts peus i el seu inmens tronc, del descans que ens va inundar.
La força que genera en nosaltres aquest enllaç no es manifesta, tant, com podrïa pensar-se, en un gran vigor físic o eufòria, com en una peculiar calma regeneradora. Ens ajuda a recuperar l'equilibri, la serenitat i la sensibilitat. Ens fa més fluids i restaura en definitiva la salut, modificant el ritme i nivell físic, emocional, mental. És com si conectéssim amb una altra xarxa d'energia, en símil elèctric, de major potència i més baixa freqüència. El simple apropament a un d'aquests santuaris silvestres ens summergeeix a la seva àura intemporal, en la parsimònia i sabidurïa de la Mare Terra; per això és tant important buscar aquests éssers i inventar mil excuses per estar varies estones sota la seva protecció (una d'elles és aquest fragment).
"La Magia de los Árboles"
Simbolismo, Mitos y tradiciones, Plantación y cuidados
Ignacio Abella.
