LA PERSPECTIVA HUMANISTA

Abans de començar la carrera, quan treballava a l'estiu a Barcelona un amic em va deixar el llibre de "Pscicología para todos" i mentre pel metro anant a treballar me'l fullejava, aquesta perspectiva de la psicolgia és la que em va cridar més l'atenció, em va agradar més i m'hi vaig sentir més identificada, és a dir és un punt de vista que hi estic molt d'acord...per això ara que puc parlaré d'ell per aquí.
Primer faré una breu explicació teòrica i després donaré una mica la meva opinió.

La psicologia humanista es va desarrollar durant la dècada de 1960, i a Estats Units se la coneixia com la "3a" força, després del psicoanàlisis i el conductisme.

PRINCIPALS IDEES HUMANISTES:
1. Es destaca la importància de l'INDIVIDU i, especialment, de la llibertat personal: lliure albedri, creativitat, espontaneïtat.
2. Es dóna més importància a la experiència CONSCIENT.
3. Es destaca tot lo relacionat amb la NATURALESA HUMANA.

Entre les seves arrels s'inclouen William James, la Gestalt i certs postfreudians (Adler, Jung, Horney, Erikson, Allport).

La psicologia humanista també es va desarrollar a partir de la FENOMENOLOGIA- l'estudi de l'experiència inmediata tal com es produeix (Muller, Stumpf, Husserl)-, precurssora de la psicologia de la Gestalt.

Més que altres psicòlegs, els humanistes consideraven que el conductisme era molt limitat i reduïa al ésser humà a la condició d'una màquina programable.

Criticaven la insistència de Freud en la malaltia mental i en tots els aspectes negatius de la naturalesa humana: patiment, gelos, odi, por, egoísme.

En canvi, els humanistes desitjaven destacar la salut mental amb tots els atributs positius de la felicitat, la satisfacció, l'èxtasis, l' amabilitat, la generositat, l'afecte, etc.
Va haver-hi sobretot 2 autors que compartien aquesta visió: Maslow i Rogers.

Maslow: va ser el "pare espiritual" de la psicologia humanista. Va dur a terme una investigació i coma resultat va obtenir la teoria de l'AUTORREALITZACIÓ: la motivació innata en tot ésser humà per a REALITZAR EL SEU POTENCIAL utilitzant i desarrollant les seves aptituds i capacitats. Maslow anomena EXPERIÈNCIA CIM a aquesta sensació de plenitud.

Per arribar a la autorrealització, debem satisfer "necessitats"inferiors que es troben en diferents nivells. Debem satisfer cada necessitat abans que la següent ens motivi:

- Necessitats fisiològiques: gana, sed, son, etc.
- Necessitats de seguretat: sentir-se segur i protegit, fora de perill.
- Necessitats de pertenència a un grup i amor: agrupar-se amb altres, ser acceptat i pertànyer al grup.
- Necessitats de estima: aconseguir el respecte, ser competent i obtenir reconeixement i bona reputació.
- Necessitats cognitives: coneixement i comprensió, curiositat, exploració, necessitat de significat i de previsibilitat.
- Necessitats estètiques: Bellesa en l'art i en la naturalesa,simetria, equilibri, ordre i forma.
- Necessitats d'autorrealització: utilització plena del talent i utilització del propi potencial.

SEGONS MASLOW, LES PERSONES PSICOLÒGICAMENT SANES MOSTREN:
1. Una percepció objectiva de la realitat.
2. La acceptació de la seva pròpia naturalesa.
3. Dedicació i compromís amb algun tipus de treball.
4. Naturalitat, sencillesa i espontaneïtat.
5. Independència, necessitat d'autonomia i intimitat.
6. Experiències cim/místiques intenses.
7. Empatïa i afecte cap a tota la humanitat, incluïent forts interessos socials.
8. Ressistència a la conformitat.
9. Característiques democràtiques.
10. Voluntat d'ésser creatives.

Rogers: va desarrollar una teoria d'autorrealització molt similar a la de maslow. A diferència de Maslow wl procés d'autorrealització era constant i contïnu.
A més, Rogers creia que la criança i sobretot el paper de la mare, era un factor bàsic de la personalitat adulta: La personalitat sana surgeeix de l'amor incondicional de la mare, l"apreci positiu" en contrast amb "l'apreci positiu condicional", que limita el desarrollament del jo.

PER ROGERS LA PERSPNA PSICOLÒGICAMENT SANA::
1. Està oberta a totes les experiències.
2. És capaç de viure plenament el present.
3. Segueix el seu propi instint i no la voluntat de l'altra gent.
4. Pensa i actua amb llibertat: és espontània i flexible.
5. És molt creativa.

Rogers va desarrollar una psicoteràpia a la que va anomenar: centrada en la persona ("o centrada en el client"). El client mateix amb l'ajuda del psicoterapeuta és el responsable de la seva vida i l'encarregat de millorar-la segons el que ell cregui. En la psicoteràpia de Rogers el psicoterapeuta no és responsable dels canvis del client.


Crec que és un enfocament bastant bo, m'agraden les principals idees humanistes, la filosofia que té de que no està d'acord amb els apectes negatius de Freud, són sentiments que s'haurien de millorar, recapacitar, en canvi potenciar més la amabilitat, la generositat la felicitat i l'afecte, etc..
També les característiques que mostra una persona sana psicològicament segons els 2 autors quan ho vaig veure em va sobtar, em va agradar i crec que tenen força raó, realment el llibre de "psicología para todos" hi és tot resumit i s'entén molt, em va agradar.
I que crec que ja que hi som hem de potenciar els aspectes positius que tenim i entre tots construir un món més sa, més acceptable, no tant egoísta i envejós, d'aquí el tema del bé i el mal que si alguns ho llegeixen es sentiran identificats de les llargues converses que vam tenir al bar fent un treball... això sí vam acabar rient molt i que quedariem un altre dia però fent una birra, però realment recordo aquell dia (a més era el primer dia que feiem un treball en grup) i realment vaig disfrutar.