Aquest Nadal, quan era a Barcelona per les festes concretament el 25, amb el meu germà al vespre vam decidir anar a veure una pel·lícula al cine. No sabiem quina triar, i la meva tia ens en va recomenar unes quantes. Però va destacar: La elegancia del erizo.
Estàvem perdudíssims així que la vam anar a veure.
Realment quan va coomençar la pel·lícula el meu germà quasi que ja volia marxar perquè, vam arribar a dir, - quès és això? Però a mesura que va anar avançant el film la pel·lícula es va apoderar totalment de la nostra atenció i realment estàvem enbadalits mirant-la sense perdre'ns cap detall ni cap diàleg.
Realment després de veure-la puc afirmar que em va agradar molt i que hi ha un rerefonts psicològic important. Sobretot al final, la frase que diu el narrador quan es mor la protagonista, un missatge que t'incita a millorar, et posa la pell de gallina i de veritat que la sensació que vaig tenir en aquell moment va ser inexplicable, potser inclús em va caure una llàgrima.
El narrador expressa al final: "no importa cuando te llega la hora de la muerte, si lo que estabas haciendo en ese momento era importante para ti, si te encontrabas feliz en ese momento y tenías ilusion de vivir, Renné cuando iba a morir estaba dispuesta a amar."
De veritat que després de tota la pel·lícula, aquest final és sorprenent.
És una dona la qual treballa de portera en un pis burgès i important de París, ella és la típica portera discreta i solitària, més aviat vulgar, que mai ha tingut la oportunitat ni ella vol tenir-la ja de ser una persona normal, ja no dic com la resta de persones que viuen en aquell bloc de pisos, però si tenir un altre aspecte o alegrar-se una mica i tenir una millora de la visió que té ella de la vida.
Paloma és una nena d'once anys, realment inteligent que es farà amiga seva i li ensenyarà a descobrir coses. Paloma ella li recorda a un eriçó, ja que per fora mostra unes grans punxes (fort caràcter i en certa manera arrogant) però per dins li veu una el·legància oculta.
La Paloma és filla d'una família rica i està cansada dels discursos de la seva mare i les preocupacions familiars que tenen, i decideix filmar, ho filma tot, explicant la seva visó personal de la situació.
Aleshores és quan aparèix el Seyor Kakuro Ozú, elegant japonès que s'instala a l'immoble, on coneixerà a la portera amb una visió semblant a la de la nena, reconeixent-li la elegància per dins, i li donarà la oportunitat d'obrir-se al món. La convida a la gran casa que té, a mirar una pel·lícula, la convia a sopar i fins i tot de festa algun dia.
Al final ja us el podeu imaginar, perquè l'he esmentat abans, perquè era l'element de la pel·lícula que més m'ha cridat la atenció, però bé..
Una pel·lícula francèsa, que recomano molt, per a tots, totes aquelles que vulguin disfrutar d'una pel·lícula tranquila però amb un rerefons important. Juntes Renné i Paloma descobreixen la bellesa de les petites coses. Invoquen la màgia dels plaers efímers i inventaran un món millor. A través del seu diàleg revaloralitzen l'amistat, l'amor i l'art.
El trailer:
http://www.youtube.com/watch?v=6zaRxpiS5lo
comentaris de l'autora:
http://www.leergratis.com/libros-gratis/la-elegancia-del-erizo-cuestionamientos-sobre-la-felicidad.html
Basant-se amb el llibre de Muriel Barbery, 'la elegancia del erizo', Mona Achache ha escrit i dirigit 'el erizo' ('l'hérison').
Marta
dimarts, 26 de gener del 2010
dilluns, 25 de gener del 2010
STOP i PLAY
A vegades va bé parar-se i asseure's i veure bé el què està fent un a la vida. Explicaré el meu cas. Que segurament a molts ens ha passat. Fa poc vaig parlar amb una amiga, la qual, és la meva millor amiga o de les millors per què no dir-ho i em va exposar tot el què li semblava de mi, em va fer preguntes tribials, de les quals es fan quan es fa broma o per per el tonto..., però a mi em va anar més bé que mai.
Vam quedar a la biblioteca, jo ja venia desanimada i per què no dir-ho a explicar-li problemes que em passaven, i ella em va fer veure el meu estat d'ànim. Jo de seguida vaig reaccionar i li vaig dir, que sí que realment com ella em deia notava que tenia un problema. Però no sabia de cap manera què és el què em passava...
No ho podia desxifrar, detectar...m'era impossible.
Vaig continuar dient-li, després de riure molt i fer conyes, que em preguntes més coses... Ella estudia medicina i per això en el moment en què em trobava era genial, que m'ho pogués preguntar ella.
I les preguntes eren: però a tu Marta t'agrada estudiar? i jo: sí sí clar.. però ..(sempre tenia un però a afegir jo...) i t'agrada la carrera o no? sí ,sí això sí, més que biologia, però...una mica dura ja que tot són malalties psíquiques i depressions i maltractaments, etc...moltes coses negatives..vaig dir-li (m'agradava, però sempre tenia un però a afegir jo).
I ella: Sí Marta, doncs jo també en tinc de problemes, tothom en té, és que tothom, però no els anem explicant a tothom. No ho veus? Te n'adones o no però? Parlem d'altres coses...
I va afegir: - a mi a cada classe sento 1000 malalties diferents difícils i faig casos a oncologia a gent que li queden 2 dies de vida! i això sí que és "xungo", 2 dies de vida!
Que estem a la millor temporada de les nostres vides! s'ha d'estar content, feliç, i canviar la percepció de les coses, i has de fer-ho el què fagis perquè t'interessa, i quedar-te amb lo positiu de tot.
I és que realment fagis la carrera que fagis, que si biologia, medecina, psicologia o arquitectura, s'ha de viure content!
Vam continuar la nostra xerrada al bar durant 1 h aproximadament o més.., realment molt interessant i sorprenent, una d'aquelles converses que necessites sentir, i la necessites sentir per un amic teu, que et coneix de sempre i sap com ets, què t'agrada, què no i què et farà riure...
La xerrada realment m'ha fet canviar i veure-ho com abans ho veia, i centrar-me i estar feliç, contenta i positiva.
A vegades ens alegrem al final d'un dia "X", de 10.000 passats..., ja que hem sentit allò que esperàvem sentir fa tant de temps, algú que t'ajudés a raonar. Però raonar de veritat.
I de tant en tant va bé tenir una conversa per somiar, quan fa temps que no la podies tenir, desconeixent els motius, que te'ls crees tu solet.
Resumint, cal viure amb propòsit, satisfet, amb ganes de fer les coses bé i d'assolir els objectius que t'has proposat, i a l'anar avançant fites a poc a poc augmenta la nostra autoestima.
Com deia Carl Rogers, ens anem apropant al JO IDEAL.
És necessari un STOP de tant en tant i replantejar-se les coses, per fer un PLAY millor.
I a poc a poc anar aprenent i anar aconseguint les nostres metes, somnis i objectius.
Aquí us adjunto un vídeo de Paulo Cohelo, magnífic escriptor, vídeo esperançador divertit i amb bons consells.
http://www.youtube.com/watch?v=a_ev1l9Ezzk
Marta
Vam quedar a la biblioteca, jo ja venia desanimada i per què no dir-ho a explicar-li problemes que em passaven, i ella em va fer veure el meu estat d'ànim. Jo de seguida vaig reaccionar i li vaig dir, que sí que realment com ella em deia notava que tenia un problema. Però no sabia de cap manera què és el què em passava...
No ho podia desxifrar, detectar...m'era impossible.
Vaig continuar dient-li, després de riure molt i fer conyes, que em preguntes més coses... Ella estudia medicina i per això en el moment en què em trobava era genial, que m'ho pogués preguntar ella.
I les preguntes eren: però a tu Marta t'agrada estudiar? i jo: sí sí clar.. però ..(sempre tenia un però a afegir jo...) i t'agrada la carrera o no? sí ,sí això sí, més que biologia, però...una mica dura ja que tot són malalties psíquiques i depressions i maltractaments, etc...moltes coses negatives..vaig dir-li (m'agradava, però sempre tenia un però a afegir jo).
I ella: Sí Marta, doncs jo també en tinc de problemes, tothom en té, és que tothom, però no els anem explicant a tothom. No ho veus? Te n'adones o no però? Parlem d'altres coses...
I va afegir: - a mi a cada classe sento 1000 malalties diferents difícils i faig casos a oncologia a gent que li queden 2 dies de vida! i això sí que és "xungo", 2 dies de vida!
Que estem a la millor temporada de les nostres vides! s'ha d'estar content, feliç, i canviar la percepció de les coses, i has de fer-ho el què fagis perquè t'interessa, i quedar-te amb lo positiu de tot.
I és que realment fagis la carrera que fagis, que si biologia, medecina, psicologia o arquitectura, s'ha de viure content!
Vam continuar la nostra xerrada al bar durant 1 h aproximadament o més.., realment molt interessant i sorprenent, una d'aquelles converses que necessites sentir, i la necessites sentir per un amic teu, que et coneix de sempre i sap com ets, què t'agrada, què no i què et farà riure...
La xerrada realment m'ha fet canviar i veure-ho com abans ho veia, i centrar-me i estar feliç, contenta i positiva.
A vegades ens alegrem al final d'un dia "X", de 10.000 passats..., ja que hem sentit allò que esperàvem sentir fa tant de temps, algú que t'ajudés a raonar. Però raonar de veritat.
I de tant en tant va bé tenir una conversa per somiar, quan fa temps que no la podies tenir, desconeixent els motius, que te'ls crees tu solet.
Resumint, cal viure amb propòsit, satisfet, amb ganes de fer les coses bé i d'assolir els objectius que t'has proposat, i a l'anar avançant fites a poc a poc augmenta la nostra autoestima.
Com deia Carl Rogers, ens anem apropant al JO IDEAL.
És necessari un STOP de tant en tant i replantejar-se les coses, per fer un PLAY millor.
I a poc a poc anar aprenent i anar aconseguint les nostres metes, somnis i objectius.
Aquí us adjunto un vídeo de Paulo Cohelo, magnífic escriptor, vídeo esperançador divertit i amb bons consells.
http://www.youtube.com/watch?v=a_ev1l9Ezzk
Marta
dimarts, 19 de gener del 2010
L'estrés, un factor cada vegada més pronunciat en la nostra societat
Últimament ja no dic en l'àmbit personal de cadascú sinó a nivell global, l'estrés s'està convertint en un factor crític per la societat i la salut dels sesus habitants.
Últimament, sentim a dir,
estrés a casa..
estrés a la feina..
estrés a la "uni"...
estrés a l'escola..
estrés a l'esquip de futbol fins i tot..
i és que moltes vegades esmentem estrés a unes emocions que ens venen donades a la impotència envers alguna cosa, a la amenaça d'alguna cosa o simplement perquè no tenim mesura de la realitat i coherència de la realitat i les coses, molt sovint, ens estressem sense sentit!
Analitzem els factors que afecten a l'estrés, els anomenats estressors: Que desencadene estrés en nosaltres:
- situacions que forcen a processar informació ràpidament
- estímuls ambientals dolents
- percepcions d'amenaça
- alteració de les funcions fisiològiques (malalties, addiccions, etc.)
- aïllament i confinament
- bloquetjos en els nostres interessos
- pressió grupal
- frustració
L'efecte que té sobre l'organisme la resposta estrés és profund: Predomini del sistema nerviós simpàtic (vasocontricció perifèrica, midriasis, taquicardia, taquipnea, ralentització de la motilitat intestinal, etc.) alliberació de catecolaminas (adrenalina i noradrenalina), de cortisol i encefalina, augment en sang de la quantitat circulant de glucosa, factors de coagulació, aminoàcids lliures i factors immunològics. Tots aquests mecanismes estan pensats per augmentar les probabilitats de supervivència en front a una amenaça a curt termini, no perquè se'ls mantingui indefinidament tal com sol passar.
A mig termini aquest estat d'alerta sostingut desgasta les reserves de l'organisme i pot produir diverses patologies ( trombosis, ansietat, depressió, inmunodeficiència, dolors musculars, insomni, trastorns d'atenció, diabetis, etc.)
I és que realment una petita porció o mesura d'estrés en la vida qüotidiana va bé, ja que sinó no funcionariem correctament, petits reptes a aconseguir o metes a assolir ens motiva i ens fa estar depserts i lluitant dia a dia amb certa eficiència.
El problema ve quan aquest estrés comença a augmentar de manera incontrolable per nosaltres mateixos, ens és una amenaça, ja sigui per la feina que ens demanen a la feina, pel temps que hauràs d'esperar a que... etc. És aleshores que l'estrés no és positiu per a nosaltres eustrés, sinó que es converteix en una amenaça: distrés, ja que empitjora la nostra salut.
La resistència a l'estrés:
Sovint ve relacionat en la manera en què percebem la realitat o un es percep a sí mateix d'una determinada manera.
En general és tracta d'un conjunt de creencies, relacionades, principalment, amb la sensació de domini i de confiança sobre la realitat de l'entorn, que van desarrollant-se al llarg de la vida, i que estan molt relacionades entre sí. El nucli de creences d'una persona incidirà sobre el procés d'estrés, modulant els processos de valoració sobre les condicions estressants.
s' inclouen:
- el sentiment d'autoeficàcia.
- el locus de control
- la fortalesa
- l'optimisme
- el sentit de coherència
Un dels sectors ques es veu més afectat per l'estrés, és l'empresa. Ja que es necessiten uns resultats i uns mitjans per aconseguir-los, que això vol dir temps i diners. A més de diversos conflictes interns entre treballadors, empresaris i directius, sobre els llocs de treball, el sou que es cobra, la feina que fan, menys hores, més..etc.
Hi ha una gran pressió entre treballadors i empresaris sobre dedicar més temps i diners per tal d'aconseguir els resultats, prendre decisions i canviar per innovar, cosa no gaire favorable per a la naturalesa humana, que reacciona amb una gran varietat de símptomes derivats de l'alt grau d'estrés que pot arribar.
Ens haurem d'acostumar, quan tinguem alts graus d'estrés a: mategar xiclet, realitzar respiracions adequades i profundes, ens ajuda a calmar quan estem molt estressats, i a tallar amb les mans tires llargues de paper.
Últimament, sentim a dir,
estrés a casa..
estrés a la feina..
estrés a la "uni"...
estrés a l'escola..
estrés a l'esquip de futbol fins i tot..
i és que moltes vegades esmentem estrés a unes emocions que ens venen donades a la impotència envers alguna cosa, a la amenaça d'alguna cosa o simplement perquè no tenim mesura de la realitat i coherència de la realitat i les coses, molt sovint, ens estressem sense sentit!
Analitzem els factors que afecten a l'estrés, els anomenats estressors: Que desencadene estrés en nosaltres:
- situacions que forcen a processar informació ràpidament
- estímuls ambientals dolents
- percepcions d'amenaça
- alteració de les funcions fisiològiques (malalties, addiccions, etc.)
- aïllament i confinament
- bloquetjos en els nostres interessos
- pressió grupal
- frustració
L'efecte que té sobre l'organisme la resposta estrés és profund: Predomini del sistema nerviós simpàtic (vasocontricció perifèrica, midriasis, taquicardia, taquipnea, ralentització de la motilitat intestinal, etc.) alliberació de catecolaminas (adrenalina i noradrenalina), de cortisol i encefalina, augment en sang de la quantitat circulant de glucosa, factors de coagulació, aminoàcids lliures i factors immunològics. Tots aquests mecanismes estan pensats per augmentar les probabilitats de supervivència en front a una amenaça a curt termini, no perquè se'ls mantingui indefinidament tal com sol passar.
A mig termini aquest estat d'alerta sostingut desgasta les reserves de l'organisme i pot produir diverses patologies ( trombosis, ansietat, depressió, inmunodeficiència, dolors musculars, insomni, trastorns d'atenció, diabetis, etc.)
I és que realment una petita porció o mesura d'estrés en la vida qüotidiana va bé, ja que sinó no funcionariem correctament, petits reptes a aconseguir o metes a assolir ens motiva i ens fa estar depserts i lluitant dia a dia amb certa eficiència.
El problema ve quan aquest estrés comença a augmentar de manera incontrolable per nosaltres mateixos, ens és una amenaça, ja sigui per la feina que ens demanen a la feina, pel temps que hauràs d'esperar a que... etc. És aleshores que l'estrés no és positiu per a nosaltres eustrés, sinó que es converteix en una amenaça: distrés, ja que empitjora la nostra salut.
La resistència a l'estrés:
Sovint ve relacionat en la manera en què percebem la realitat o un es percep a sí mateix d'una determinada manera.
En general és tracta d'un conjunt de creencies, relacionades, principalment, amb la sensació de domini i de confiança sobre la realitat de l'entorn, que van desarrollant-se al llarg de la vida, i que estan molt relacionades entre sí. El nucli de creences d'una persona incidirà sobre el procés d'estrés, modulant els processos de valoració sobre les condicions estressants.
s' inclouen:
- el sentiment d'autoeficàcia.
- el locus de control
- la fortalesa
- l'optimisme
- el sentit de coherència
Un dels sectors ques es veu més afectat per l'estrés, és l'empresa. Ja que es necessiten uns resultats i uns mitjans per aconseguir-los, que això vol dir temps i diners. A més de diversos conflictes interns entre treballadors, empresaris i directius, sobre els llocs de treball, el sou que es cobra, la feina que fan, menys hores, més..etc.
Hi ha una gran pressió entre treballadors i empresaris sobre dedicar més temps i diners per tal d'aconseguir els resultats, prendre decisions i canviar per innovar, cosa no gaire favorable per a la naturalesa humana, que reacciona amb una gran varietat de símptomes derivats de l'alt grau d'estrés que pot arribar.
Ens haurem d'acostumar, quan tinguem alts graus d'estrés a: mategar xiclet, realitzar respiracions adequades i profundes, ens ajuda a calmar quan estem molt estressats, i a tallar amb les mans tires llargues de paper.
LES EMOCIONS
Quantes vegades em pensat, què em passa? ben bé, què em passa? això que estic vivint, aquesta temporada m'encanta!... o m'agrada ben poc..!
Com ho destrio? deixa'm analitzar els sentiments a poc a poc, i deixa'm posar cada cosa al seu lloc.
Posar cada cosa al seu lloc evidenment segons la moral i les vivències de cadascú. Les creences i els objectius a la vida..
Però importantíssim fer el treball de parar-se i analitzar els sentiments en vers una situació, una cosa, una persona, una temporada.. i descriure els sentiments i classificar-los, per poder-te regir en la situació en la què et trobes, prendre decisions i funcionar d'acord amb la societat en la què et trobes amb el teu vagatge de coneixement i experiències. D'acord amb els teus raonaments i els teus estats afectius ha de ser possible funcionar en un àmbit o un altre. És aquí on realitzaràs el teu domini emocional, perquè et puguis desenvolupar bé i no perjudicar-te, et trobis on et trobis.
D'aquí bé la anomenada: intel·ligència emocional.
Una habilitat molt especial
Cuidar el nostre moment emocional, aprendre a expressar els sentiments sense agressivitat i sense culpabilitzar ningú, posar-los nom, atendre'ls i saber com descarregar-los, és un dels eixos d'interpretació del que ens ocorre.
Cada vegada que dubtem davant d'una decisió, que ens proposem comprendre una situació, no fem aquestes operacions com ho faria un ordinador o qualsevol altra màquina d'intel·ligència artificial, sinó que posem en joc, portem a col·lació, tot el nostre bagatge personal (inclòs el que ens ha pogut passar fa una estona o unes hores) i el pesat paquet de la nostra herència cultural.
D'aquí ve que viure les nostres emocions sigui una habilitat relacional que ens capacita com a éssers que es desenvolupen en un context social. Només quan connectem amb els nostres sentiments, els atenem i jerarquitzem, som capaços d'empatitzar amb els sentiments i les circumstàncies dels altres. No és més intel·ligent qui obté millors qualificacions en els seus estudis, sinó qui posa en pràctica habilitats que l'ajuden a viure en harmonia amb ell mateix i amb el seu entorn. La major part de les habilitats per a aconseguir una vida satisfactòria són de caràcter emocional, no intel·lectual. Els professionals més brillants no són els que tenen el millor expedient acadèmic, sinó els que han sabut "buscar-se la vida" i esprémer al màxim les seves habilitats.
aprendre a desenvolupar-la:
Es considera la intel·ligència emocional com l'habilitat (essencial) de les persones per a atendre i percebre els sentiments de forma apropiada i precisa, la capacitat per a assimilar-los i comprendre'ls adequadament i la destresa per a regular i modificar el nostre estat d'ànim o el dels altres. En la intel·ligència emocional hi ha quatre components:
percepció i expressió emocional, facilitació emocional, comprensió emocional i regulació emocional.
Parts fonamentals que ens expliquen això, com regular emocions, com percebre-les com expressar-les i com gestionarles amb el què ens envolta: interessant fer-hi un cop d'ull.
Percepció i expressió emocional:
Es tracta de reconèixer de manera conscient quines emocions tenim, identificar què sentim i ser capaços de verbalitzar-les. Una bona percepció significa saber interpretar els nostres sentiments i viure'ls adequadament, cosa que ens permetrà estar més preparats per a controlar-los i no deixar-nos arrossegar pels impulsos.
Facilitació emocional:
o capacitat per a produir sentiments que acompanyen els nostres pensaments. Si les emocions es posen al servei del pensament ens ajuden a prendre millor les decisions i a raonar de forma més intel·ligent. La manera com ens sentim influirà decisivament en els nostres pensaments i en la nostra capacitat de deducció lògica.
Comprensió emocional:
Fa referència a entendre el que ens passa emocionalment, integrar-ho en el nostre pensament i ser conscients de la complexitat dels canvis emocionals. Per a entendre els sentiments dels altres, cal entendre els propis. Quines són les nostres necessitats i desitjos, quines coses, persones o situacions ens causen determinats sentiments, quins pensaments generen les diverses emocions, com ens afecten i quines conseqüències i reaccions propicien. Empatitzar suposa sintonitzar, posar-se en el lloc de l'altre, ser conscient dels seus sentiments. Hi ha persones que no entenen els altres no per falta d'intel·ligència, sinó perquè no han viscut experiències emocionals o no han sabut gestionar-les. Qui no ha experimentat la ruptura de parella o el sentiment d'orfandat per la pèrdua d'un ésser estimat, és difícil que es faci càrrec del que sofreixen els que passen per aquesta situació. Fins i tot qui ha viscut experiències d'aquest tipus, si no ha fet l'esforç de viure-les de manera explícita acceptant-les i integrant-les, no estarà prou capacitat per a la comprensió emocional intel·ligent.
Regulació emocional:
o capacitat per a dirigir i manejar les emocions d'una forma eficaç. És la capacitat d'evitar respostes incontrolades en situacions d'ira, provocació o por. Suposa també percebre el nostre estat afectiu sense deixar-nos atropellar per aquest, de manera que no obstaculitzi la nostra forma de raonar i puguem prendre decisions d'acord amb els nostres valors i les normes socials i culturals.
Aquestes quatre habilitats estan lligades entre si en la mesura en què és necessari ser conscients de quines són les nostres emocions si volem viure-les adequadament.
Es creu que tota la varietat d'emocions humanes són combinacions de tres emocions positives i tres emocions negatives bàsiques:
Emocions positives: Amor, Alegria, Sorpresa.
Emocions Negatives: Enfadament, Tristesa, Por.
Com ho destrio? deixa'm analitzar els sentiments a poc a poc, i deixa'm posar cada cosa al seu lloc.
Posar cada cosa al seu lloc evidenment segons la moral i les vivències de cadascú. Les creences i els objectius a la vida..
Però importantíssim fer el treball de parar-se i analitzar els sentiments en vers una situació, una cosa, una persona, una temporada.. i descriure els sentiments i classificar-los, per poder-te regir en la situació en la què et trobes, prendre decisions i funcionar d'acord amb la societat en la què et trobes amb el teu vagatge de coneixement i experiències. D'acord amb els teus raonaments i els teus estats afectius ha de ser possible funcionar en un àmbit o un altre. És aquí on realitzaràs el teu domini emocional, perquè et puguis desenvolupar bé i no perjudicar-te, et trobis on et trobis.
D'aquí bé la anomenada: intel·ligència emocional.
Una habilitat molt especial
Cuidar el nostre moment emocional, aprendre a expressar els sentiments sense agressivitat i sense culpabilitzar ningú, posar-los nom, atendre'ls i saber com descarregar-los, és un dels eixos d'interpretació del que ens ocorre.
Cada vegada que dubtem davant d'una decisió, que ens proposem comprendre una situació, no fem aquestes operacions com ho faria un ordinador o qualsevol altra màquina d'intel·ligència artificial, sinó que posem en joc, portem a col·lació, tot el nostre bagatge personal (inclòs el que ens ha pogut passar fa una estona o unes hores) i el pesat paquet de la nostra herència cultural.
D'aquí ve que viure les nostres emocions sigui una habilitat relacional que ens capacita com a éssers que es desenvolupen en un context social. Només quan connectem amb els nostres sentiments, els atenem i jerarquitzem, som capaços d'empatitzar amb els sentiments i les circumstàncies dels altres. No és més intel·ligent qui obté millors qualificacions en els seus estudis, sinó qui posa en pràctica habilitats que l'ajuden a viure en harmonia amb ell mateix i amb el seu entorn. La major part de les habilitats per a aconseguir una vida satisfactòria són de caràcter emocional, no intel·lectual. Els professionals més brillants no són els que tenen el millor expedient acadèmic, sinó els que han sabut "buscar-se la vida" i esprémer al màxim les seves habilitats.
aprendre a desenvolupar-la:
Es considera la intel·ligència emocional com l'habilitat (essencial) de les persones per a atendre i percebre els sentiments de forma apropiada i precisa, la capacitat per a assimilar-los i comprendre'ls adequadament i la destresa per a regular i modificar el nostre estat d'ànim o el dels altres. En la intel·ligència emocional hi ha quatre components:
percepció i expressió emocional, facilitació emocional, comprensió emocional i regulació emocional.
Parts fonamentals que ens expliquen això, com regular emocions, com percebre-les com expressar-les i com gestionarles amb el què ens envolta: interessant fer-hi un cop d'ull.
Percepció i expressió emocional:
Es tracta de reconèixer de manera conscient quines emocions tenim, identificar què sentim i ser capaços de verbalitzar-les. Una bona percepció significa saber interpretar els nostres sentiments i viure'ls adequadament, cosa que ens permetrà estar més preparats per a controlar-los i no deixar-nos arrossegar pels impulsos.
Facilitació emocional:
o capacitat per a produir sentiments que acompanyen els nostres pensaments. Si les emocions es posen al servei del pensament ens ajuden a prendre millor les decisions i a raonar de forma més intel·ligent. La manera com ens sentim influirà decisivament en els nostres pensaments i en la nostra capacitat de deducció lògica.
Comprensió emocional:
Fa referència a entendre el que ens passa emocionalment, integrar-ho en el nostre pensament i ser conscients de la complexitat dels canvis emocionals. Per a entendre els sentiments dels altres, cal entendre els propis. Quines són les nostres necessitats i desitjos, quines coses, persones o situacions ens causen determinats sentiments, quins pensaments generen les diverses emocions, com ens afecten i quines conseqüències i reaccions propicien. Empatitzar suposa sintonitzar, posar-se en el lloc de l'altre, ser conscient dels seus sentiments. Hi ha persones que no entenen els altres no per falta d'intel·ligència, sinó perquè no han viscut experiències emocionals o no han sabut gestionar-les. Qui no ha experimentat la ruptura de parella o el sentiment d'orfandat per la pèrdua d'un ésser estimat, és difícil que es faci càrrec del que sofreixen els que passen per aquesta situació. Fins i tot qui ha viscut experiències d'aquest tipus, si no ha fet l'esforç de viure-les de manera explícita acceptant-les i integrant-les, no estarà prou capacitat per a la comprensió emocional intel·ligent.
Regulació emocional:
o capacitat per a dirigir i manejar les emocions d'una forma eficaç. És la capacitat d'evitar respostes incontrolades en situacions d'ira, provocació o por. Suposa també percebre el nostre estat afectiu sense deixar-nos atropellar per aquest, de manera que no obstaculitzi la nostra forma de raonar i puguem prendre decisions d'acord amb els nostres valors i les normes socials i culturals.
Aquestes quatre habilitats estan lligades entre si en la mesura en què és necessari ser conscients de quines són les nostres emocions si volem viure-les adequadament.
Es creu que tota la varietat d'emocions humanes són combinacions de tres emocions positives i tres emocions negatives bàsiques:
Emocions positives: Amor, Alegria, Sorpresa.
Emocions Negatives: Enfadament, Tristesa, Por.
dimecres, 6 de gener del 2010
PSICOLOGIA APLICADA A L'EMPRESA I A ALTRES ACTIVITATS PROFESSIONALS
ÀMBITS APLICATS DE LA PSICOLOGIA
LA PSICOLOGIA I LA FEINA: ELS EMPLEATS I ELS GERENTS SÓN PERSONES
La presència de la dona i de minories en llocs de direcció a dins de les empreses ha augmentat enormement des de principis de 1970. Aquest increment es deu en part al reconeixement de què els bons administradors, qualsevol que sigui el seu gènere o raça, són bons pels negocis. No obstant, l'arribada de la dona i de les altres minories a llocs d'alt nivell dins de les empreses va ser estimulada en un principi per lleis de discriminació positiva.
Aquestes lleis exigeixen que tenint la mateixa qualificació es doni preferència a les dones i als membres de minoríes en les concentracions, amb el propòsit de corretgir la discriminació de què van ser objecte en el passat. Gràcies a aquesta legislació, s'ha aconseguit que unes i altres tinguin un major accés a feines que abans negaven. Els programes dirigits a fomentar la igualtat d'oportunitats han proporcionat nous models a seguir a dones i membres de minories més joves, afavorint una més àmplia possibilitat d'elecció professional per aquests grups.
Els programes per la igualtat d'oportunitats en la concentració de personal són objecte de molta polèmica en camps molt diversos. Per exemple, la psicòloga Madeline Heilman, de la Universitat de Nova York (Heilman, Simon y Repper, 1987), ha utilitzat les eines que proporcionen la investigació psicològica per posar sobre la taula un tema important: ¿ El primer grup de dones ha hagut de pagar un preu per haver de representar un model per les generacions futures? En un estudi, es van solicitar a unes estudiants que encara no havien acabat la seva llicenciatura que actuéssin com a gerents en un experiment simulat de gestió empresarial. Tots els participants en la investigació van omplir prèviament un test dirigit, segons se'ls va informar, a mesurar les seves "habilitats comunicatives". A algunes d'aquestes dones se'ls hi va dir que havien sigut escollides per representar el paper de gerents per l'alta qualificació que havien obtingut en aquell test. Malgrat que, a altres dones se'ls hi va dir que se les havia triat per representar el paper de gerents perquè "fins ara no s'han trobat a suficients dones", és a dir, se les escollia pel seu gènere i no per la seva qualificació.
Després de l'exercici, les dones que creien haver sigut escollides pel seu gènere van pensar que no havien representat bé el seu paper de gerents, van concedir menys mèrits als bons resultats que havia obtingut el grup i van mostrar un menor interès per seguir-ho sent en el futur.
Pel contrari, les dones que creien haver sigut escollides pel seu propi mèrit no menyspreciaren la seva representació com a líders. (Heilman et al., 1987).
Altres estudis han mostrat de manera molt semblant que la representació de les dones en llocs directius no és tant valorat pels seus companys de feina quan es pensa que els han obtingut per raó del seu gènere i no per la seva qualificació pel lloc.
No per això hem de suposar que totes les dones que ocupen llocs directius i els seus companys de feina pensen que van ser escollides pel seu gènere. Les qualificacions de les dones més excitoses són evidents per tot el món, també per elles mateixes, encara que és possible que les dones que van ocupar aquests llocs van haver de pagar un preu pel seu amor propi a canvi de la igualtat.
La psicologia és una ciència aplicada. La feina de molts psicòlegs consisteix a aplicar els principis i mètodes de la psicologia a la solució dels problemes de l'ésser humà. La majoria d'aquests psicòlegs treballen en el camp de la psicologia clínica i gràcies a això en part estem més ben capacitats avui que mai per tractar els problemes. Però la psicologia cílinica només és una de les maneres a través de les quals s'ha aplicat amb èxit la psicologia, en la resolució dels problemes humans.
Els psicòlegs que treballen en el món de l'empresa busquen augmentar la satisfacció en la feina i millorar la productivitat en la mateixa. Per això, utilitzen els seus coneixements d'evaluació psicològica per trobar a la persona adequada per la feina adequada, el seu coneixement sobre les relacions socials per millorar els mètodes de gestió de recursos humans i la seva capacitat per a dissenyar les característiques físiques de la feina per a què encaixin amb les característiques psicològiques de les persones. Els psicòlegs també fa temps ja que participen en els assumptes de caràcter judicial oferint els seus testimonis com experts en qüestions com la demència, encara que en els últims anys també han estudiat la conducta de les persones que participen en els processos judicials (membres de jurats, testimonis, abogats i altres). Els psicòlegs que treballen en el camp de la educació han recorregut als seus coneixements sobre l'aprenentatge i la cognició per a desarrollar mètodes millors per ensenyar als nens. Hi ha psicòlegs que treballen en el camp de la salud, la funció dels quals consisteix en influir sobre les persones perquè visquin una vida més saludable. La psicologia pot fer la seva contribució en qualsevol professió, en els aspectes que es refereixen al benestar de la gent.
LA PSICOLOGIA I LA FEINA: ELS EMPLEATS I ELS GERENTS SÓN PERSONES
Quan es pensa en la paraula feina, es pensa també en felicitat i qualitat de vida? Així hauria de ser, perquè la feina està associada a la qualitat de vida de manera molt important. El nivell de vida que disfrutem, en termes de béns materials i serveis, és producte de la feina de les empreses. Els cotxes, la roba, els talls de cabell, els discs compactes i els diaris no existirien sense la àmplia diversitat d'activitats del sector empresarial. A més, la qualitat de vida també depèn de la satisfacció a la feina. La majoria dels homes i les dones dediquen la major part de la seva vida a treballar a canvi d'un salari. El sentit de benestar depèn, en bona mesura, de si la feina resulta aburrida i desagradant o interessant i satisfactòria.
Els psicòlegs que treballen per les empreses reben el nombre de psicòlegs indústrials i de les organitzacions (I/O). El seu objectiu és augmentar la satisfacció humana a la feina, de maneres molt diverses. Per exemple, ajuden a les empreses i als organismes públics a produir béns i serveis, a fer més satisfactori la feina canviant els mètodes de gestió i capacitació, i també ajuden a trobar "la persona adequada per la feina adequada" millorant els mètodes de selecció i contractació. Certament, els principis psicològics s'utilitzen a vegades per a millorar la tasa de beneficis enlloc de millorar la vida humana (per exemple, dissenyant publicitat més persuasiva que informativa), però tals abusos són la excepció i no la regla entre els psicòlegs professionals empleats per les empreses.
Els psicòlegs industrials i de les organitzacions treballen sobre tot en els departaments de recursos humans, dedicats a la contractació i capacitació del personal. Algunes grans empreses tenen un o més psicòlegs contractats a l'àrea de recursos humans. Altres empreses contracten els serveis de psicòlegs d'aquesta especialitat que treballen en empreses dedicades a la consultoria. La seva feina consisteix a ensenyar, als gerents de personal i als gerents generals, la manera d'utilitzar els principis de la psicologia per aconseguir que les persones contribueixin amb més eficàcia i bon ànim als objectius de l'empresa.
Altres psicòlegs industrials i de les organitzacions treballen pels consumidors. Solen ser contractats pel gobern o per grups de defensa dels interessos públics, per ajudar, per exemple, als consumidors a comprar amb la informació adequada.
psicòleg industrial i de les organitzacions: Psicòleg que estudia les organitzacions i busca la manera de millorar la satisfacció del treballador i la productivitat de l'empresa.
Satisfacció a la feina i productivitat:
Els psicòlegs que treballen a les empreses tenen dos objectius fonamentals: millorar la satisfacció que sent el treballador a la feina i aconseguir que la seva productivitat augmenti. Els dos objectius poden aconseguir-se de dues maneres sobretot. Una és utilitzant els mètodes de selecció de personal perquè encaixi la persona adequada en el lloc adequat. Una segona manera consisteix en millorar les condicions de feina, sobre tot en la manera de direcció i supervisió. Detenim-se en primer lloc en la relació que existeix entre la satisfacció a la feina i la poductivitat, per llavors analitzar les diferents maneres d'exercir la supervisió i les circumstàncies físiques, de direcció i organització relacionades amb aquests objectius.
Un treballador feliç, és més productiu? Fa ja molts anys que els psicòlegs indústrials i de les organitzacions pensen que sí, però hi ha investigacions que plantegen que no sempre és cert.
La satisfacció a la feina no està directament relacionada amb el bon desenvolupament dels treballadors en molts casos, potser sobre tot perquè la productivitat està influida per factors molt diversos.
Per exemple, pot passar que una treballadora sigui molt productiva perquè no està satisfeta amb la feina com a recepcionista i espera que amb aquest ritme de productivitat la seleccionin pel programa de capacitació en gestió. A un altre treballador, per la seva part, li pot encantar la seva feina, però pot ser que tot i això sigui molt poc productiu perquè es porta molt bé amb els seus companys de feina i no vol que aquests s'enfadin amb ell si produeix més que ells.
Encara que la satisfacció a la feina no està directament relacionada amb la productivitat individual, recentment s'ha demostrat que sí té una influència molt més forta en el rendiment de la empresa en el seu conjunt (Ostroff, 1992). Una alta satisfacció a la feina millora el rendiment de la organització de les següents maneres:
1. Redueix la renovació de treballadors, és a dir, el ritme de treballadors que abandonen la feina i en busquen una altra.
2. Redueix l'absentisme, és a dir, la freqüència amb que els treballadors no es presenten a treballar.
3. Millora les relacions entre els treballadors i la direcció.
4. Millora la capacitat de les organitzacions per a reclutar bons empleats.
5. Millora la reputació que els empleats donen a una organització a través del què diuen sobre ella en la seva comunitat. (Anastasi, 1987)
A continuació penjaré més possibles aplicacions de la psicologia, possibles feines en àmbits molt diversos. Interessant!
LA PSICOLOGIA I LA FEINA: ELS EMPLEATS I ELS GERENTS SÓN PERSONES
La presència de la dona i de minories en llocs de direcció a dins de les empreses ha augmentat enormement des de principis de 1970. Aquest increment es deu en part al reconeixement de què els bons administradors, qualsevol que sigui el seu gènere o raça, són bons pels negocis. No obstant, l'arribada de la dona i de les altres minories a llocs d'alt nivell dins de les empreses va ser estimulada en un principi per lleis de discriminació positiva.
Aquestes lleis exigeixen que tenint la mateixa qualificació es doni preferència a les dones i als membres de minoríes en les concentracions, amb el propòsit de corretgir la discriminació de què van ser objecte en el passat. Gràcies a aquesta legislació, s'ha aconseguit que unes i altres tinguin un major accés a feines que abans negaven. Els programes dirigits a fomentar la igualtat d'oportunitats han proporcionat nous models a seguir a dones i membres de minories més joves, afavorint una més àmplia possibilitat d'elecció professional per aquests grups.
Els programes per la igualtat d'oportunitats en la concentració de personal són objecte de molta polèmica en camps molt diversos. Per exemple, la psicòloga Madeline Heilman, de la Universitat de Nova York (Heilman, Simon y Repper, 1987), ha utilitzat les eines que proporcionen la investigació psicològica per posar sobre la taula un tema important: ¿ El primer grup de dones ha hagut de pagar un preu per haver de representar un model per les generacions futures? En un estudi, es van solicitar a unes estudiants que encara no havien acabat la seva llicenciatura que actuéssin com a gerents en un experiment simulat de gestió empresarial. Tots els participants en la investigació van omplir prèviament un test dirigit, segons se'ls va informar, a mesurar les seves "habilitats comunicatives". A algunes d'aquestes dones se'ls hi va dir que havien sigut escollides per representar el paper de gerents per l'alta qualificació que havien obtingut en aquell test. Malgrat que, a altres dones se'ls hi va dir que se les havia triat per representar el paper de gerents perquè "fins ara no s'han trobat a suficients dones", és a dir, se les escollia pel seu gènere i no per la seva qualificació.
Després de l'exercici, les dones que creien haver sigut escollides pel seu gènere van pensar que no havien representat bé el seu paper de gerents, van concedir menys mèrits als bons resultats que havia obtingut el grup i van mostrar un menor interès per seguir-ho sent en el futur.
Pel contrari, les dones que creien haver sigut escollides pel seu propi mèrit no menyspreciaren la seva representació com a líders. (Heilman et al., 1987).
Altres estudis han mostrat de manera molt semblant que la representació de les dones en llocs directius no és tant valorat pels seus companys de feina quan es pensa que els han obtingut per raó del seu gènere i no per la seva qualificació pel lloc.
No per això hem de suposar que totes les dones que ocupen llocs directius i els seus companys de feina pensen que van ser escollides pel seu gènere. Les qualificacions de les dones més excitoses són evidents per tot el món, també per elles mateixes, encara que és possible que les dones que van ocupar aquests llocs van haver de pagar un preu pel seu amor propi a canvi de la igualtat.
La psicologia és una ciència aplicada. La feina de molts psicòlegs consisteix a aplicar els principis i mètodes de la psicologia a la solució dels problemes de l'ésser humà. La majoria d'aquests psicòlegs treballen en el camp de la psicologia clínica i gràcies a això en part estem més ben capacitats avui que mai per tractar els problemes. Però la psicologia cílinica només és una de les maneres a través de les quals s'ha aplicat amb èxit la psicologia, en la resolució dels problemes humans.
Els psicòlegs que treballen en el món de l'empresa busquen augmentar la satisfacció en la feina i millorar la productivitat en la mateixa. Per això, utilitzen els seus coneixements d'evaluació psicològica per trobar a la persona adequada per la feina adequada, el seu coneixement sobre les relacions socials per millorar els mètodes de gestió de recursos humans i la seva capacitat per a dissenyar les característiques físiques de la feina per a què encaixin amb les característiques psicològiques de les persones. Els psicòlegs també fa temps ja que participen en els assumptes de caràcter judicial oferint els seus testimonis com experts en qüestions com la demència, encara que en els últims anys també han estudiat la conducta de les persones que participen en els processos judicials (membres de jurats, testimonis, abogats i altres). Els psicòlegs que treballen en el camp de la educació han recorregut als seus coneixements sobre l'aprenentatge i la cognició per a desarrollar mètodes millors per ensenyar als nens. Hi ha psicòlegs que treballen en el camp de la salud, la funció dels quals consisteix en influir sobre les persones perquè visquin una vida més saludable. La psicologia pot fer la seva contribució en qualsevol professió, en els aspectes que es refereixen al benestar de la gent.
LA PSICOLOGIA I LA FEINA: ELS EMPLEATS I ELS GERENTS SÓN PERSONES
Quan es pensa en la paraula feina, es pensa també en felicitat i qualitat de vida? Així hauria de ser, perquè la feina està associada a la qualitat de vida de manera molt important. El nivell de vida que disfrutem, en termes de béns materials i serveis, és producte de la feina de les empreses. Els cotxes, la roba, els talls de cabell, els discs compactes i els diaris no existirien sense la àmplia diversitat d'activitats del sector empresarial. A més, la qualitat de vida també depèn de la satisfacció a la feina. La majoria dels homes i les dones dediquen la major part de la seva vida a treballar a canvi d'un salari. El sentit de benestar depèn, en bona mesura, de si la feina resulta aburrida i desagradant o interessant i satisfactòria.
Els psicòlegs que treballen per les empreses reben el nombre de psicòlegs indústrials i de les organitzacions (I/O). El seu objectiu és augmentar la satisfacció humana a la feina, de maneres molt diverses. Per exemple, ajuden a les empreses i als organismes públics a produir béns i serveis, a fer més satisfactori la feina canviant els mètodes de gestió i capacitació, i també ajuden a trobar "la persona adequada per la feina adequada" millorant els mètodes de selecció i contractació. Certament, els principis psicològics s'utilitzen a vegades per a millorar la tasa de beneficis enlloc de millorar la vida humana (per exemple, dissenyant publicitat més persuasiva que informativa), però tals abusos són la excepció i no la regla entre els psicòlegs professionals empleats per les empreses.
Els psicòlegs industrials i de les organitzacions treballen sobre tot en els departaments de recursos humans, dedicats a la contractació i capacitació del personal. Algunes grans empreses tenen un o més psicòlegs contractats a l'àrea de recursos humans. Altres empreses contracten els serveis de psicòlegs d'aquesta especialitat que treballen en empreses dedicades a la consultoria. La seva feina consisteix a ensenyar, als gerents de personal i als gerents generals, la manera d'utilitzar els principis de la psicologia per aconseguir que les persones contribueixin amb més eficàcia i bon ànim als objectius de l'empresa.
Altres psicòlegs industrials i de les organitzacions treballen pels consumidors. Solen ser contractats pel gobern o per grups de defensa dels interessos públics, per ajudar, per exemple, als consumidors a comprar amb la informació adequada.
psicòleg industrial i de les organitzacions: Psicòleg que estudia les organitzacions i busca la manera de millorar la satisfacció del treballador i la productivitat de l'empresa.
Satisfacció a la feina i productivitat:
Els psicòlegs que treballen a les empreses tenen dos objectius fonamentals: millorar la satisfacció que sent el treballador a la feina i aconseguir que la seva productivitat augmenti. Els dos objectius poden aconseguir-se de dues maneres sobretot. Una és utilitzant els mètodes de selecció de personal perquè encaixi la persona adequada en el lloc adequat. Una segona manera consisteix en millorar les condicions de feina, sobre tot en la manera de direcció i supervisió. Detenim-se en primer lloc en la relació que existeix entre la satisfacció a la feina i la poductivitat, per llavors analitzar les diferents maneres d'exercir la supervisió i les circumstàncies físiques, de direcció i organització relacionades amb aquests objectius.
Un treballador feliç, és més productiu? Fa ja molts anys que els psicòlegs indústrials i de les organitzacions pensen que sí, però hi ha investigacions que plantegen que no sempre és cert.
La satisfacció a la feina no està directament relacionada amb el bon desenvolupament dels treballadors en molts casos, potser sobre tot perquè la productivitat està influida per factors molt diversos.
Per exemple, pot passar que una treballadora sigui molt productiva perquè no està satisfeta amb la feina com a recepcionista i espera que amb aquest ritme de productivitat la seleccionin pel programa de capacitació en gestió. A un altre treballador, per la seva part, li pot encantar la seva feina, però pot ser que tot i això sigui molt poc productiu perquè es porta molt bé amb els seus companys de feina i no vol que aquests s'enfadin amb ell si produeix més que ells.
Encara que la satisfacció a la feina no està directament relacionada amb la productivitat individual, recentment s'ha demostrat que sí té una influència molt més forta en el rendiment de la empresa en el seu conjunt (Ostroff, 1992). Una alta satisfacció a la feina millora el rendiment de la organització de les següents maneres:
1. Redueix la renovació de treballadors, és a dir, el ritme de treballadors que abandonen la feina i en busquen una altra.
2. Redueix l'absentisme, és a dir, la freqüència amb que els treballadors no es presenten a treballar.
3. Millora les relacions entre els treballadors i la direcció.
4. Millora la capacitat de les organitzacions per a reclutar bons empleats.
5. Millora la reputació que els empleats donen a una organització a través del què diuen sobre ella en la seva comunitat. (Anastasi, 1987)
A continuació penjaré més possibles aplicacions de la psicologia, possibles feines en àmbits molt diversos. Interessant!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
