Últimament ja no dic en l'àmbit personal de cadascú sinó a nivell global, l'estrés s'està convertint en un factor crític per la societat i la salut dels sesus habitants.
Últimament, sentim a dir,
estrés a casa..
estrés a la feina..
estrés a la "uni"...
estrés a l'escola..
estrés a l'esquip de futbol fins i tot..
i és que moltes vegades esmentem estrés a unes emocions que ens venen donades a la impotència envers alguna cosa, a la amenaça d'alguna cosa o simplement perquè no tenim mesura de la realitat i coherència de la realitat i les coses, molt sovint, ens estressem sense sentit!
Analitzem els factors que afecten a l'estrés, els anomenats estressors: Que desencadene estrés en nosaltres:
- situacions que forcen a processar informació ràpidament
- estímuls ambientals dolents
- percepcions d'amenaça
- alteració de les funcions fisiològiques (malalties, addiccions, etc.)
- aïllament i confinament
- bloquetjos en els nostres interessos
- pressió grupal
- frustració
L'efecte que té sobre l'organisme la resposta estrés és profund: Predomini del sistema nerviós simpàtic (vasocontricció perifèrica, midriasis, taquicardia, taquipnea, ralentització de la motilitat intestinal, etc.) alliberació de catecolaminas (adrenalina i noradrenalina), de cortisol i encefalina, augment en sang de la quantitat circulant de glucosa, factors de coagulació, aminoàcids lliures i factors immunològics. Tots aquests mecanismes estan pensats per augmentar les probabilitats de supervivència en front a una amenaça a curt termini, no perquè se'ls mantingui indefinidament tal com sol passar.
A mig termini aquest estat d'alerta sostingut desgasta les reserves de l'organisme i pot produir diverses patologies ( trombosis, ansietat, depressió, inmunodeficiència, dolors musculars, insomni, trastorns d'atenció, diabetis, etc.)
I és que realment una petita porció o mesura d'estrés en la vida qüotidiana va bé, ja que sinó no funcionariem correctament, petits reptes a aconseguir o metes a assolir ens motiva i ens fa estar depserts i lluitant dia a dia amb certa eficiència.
El problema ve quan aquest estrés comença a augmentar de manera incontrolable per nosaltres mateixos, ens és una amenaça, ja sigui per la feina que ens demanen a la feina, pel temps que hauràs d'esperar a que... etc. És aleshores que l'estrés no és positiu per a nosaltres eustrés, sinó que es converteix en una amenaça: distrés, ja que empitjora la nostra salut.
La resistència a l'estrés:
Sovint ve relacionat en la manera en què percebem la realitat o un es percep a sí mateix d'una determinada manera.
En general és tracta d'un conjunt de creencies, relacionades, principalment, amb la sensació de domini i de confiança sobre la realitat de l'entorn, que van desarrollant-se al llarg de la vida, i que estan molt relacionades entre sí. El nucli de creences d'una persona incidirà sobre el procés d'estrés, modulant els processos de valoració sobre les condicions estressants.
s' inclouen:
- el sentiment d'autoeficàcia.
- el locus de control
- la fortalesa
- l'optimisme
- el sentit de coherència
Un dels sectors ques es veu més afectat per l'estrés, és l'empresa. Ja que es necessiten uns resultats i uns mitjans per aconseguir-los, que això vol dir temps i diners. A més de diversos conflictes interns entre treballadors, empresaris i directius, sobre els llocs de treball, el sou que es cobra, la feina que fan, menys hores, més..etc.
Hi ha una gran pressió entre treballadors i empresaris sobre dedicar més temps i diners per tal d'aconseguir els resultats, prendre decisions i canviar per innovar, cosa no gaire favorable per a la naturalesa humana, que reacciona amb una gran varietat de símptomes derivats de l'alt grau d'estrés que pot arribar.
Ens haurem d'acostumar, quan tinguem alts graus d'estrés a: mategar xiclet, realitzar respiracions adequades i profundes, ens ajuda a calmar quan estem molt estressats, i a tallar amb les mans tires llargues de paper.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada