La elegancia del erizo

Aquest Nadal, quan era a Barcelona per les festes concretament el 25, amb el meu germà al vespre vam decidir anar a veure una pel·lícula al cine. No sabiem quina triar, i la meva tia ens en va recomenar unes quantes. Però va destacar: La elegancia del erizo.
Estàvem perdudíssims així que la vam anar a veure.
Realment quan va coomençar la pel·lícula el meu germà quasi que ja volia marxar perquè, vam arribar a dir, - quès és això? Però a mesura que va anar avançant el film la pel·lícula es va apoderar totalment de la nostra atenció i realment estàvem enbadalits mirant-la sense perdre'ns cap detall ni cap diàleg.
Realment després de veure-la puc afirmar que em va agradar molt i que hi ha un rerefonts psicològic important. Sobretot al final, la frase que diu el narrador quan es mor la protagonista, un missatge que t'incita a millorar, et posa la pell de gallina i de veritat que la sensació que vaig tenir en aquell moment va ser inexplicable, potser inclús em va caure una llàgrima.
El narrador expressa al final: "no importa cuando te llega la hora de la muerte, si lo que estabas haciendo en ese momento era importante para ti, si te encontrabas feliz en ese momento y tenías ilusion de vivir, Renné cuando iba a morir estaba dispuesta a amar."
De veritat que després de tota la pel·lícula, aquest final és sorprenent.

És una dona la qual treballa de portera en un pis burgès i important de París, ella és la típica portera discreta i solitària, més aviat vulgar, que mai ha tingut la oportunitat ni ella vol tenir-la ja de ser una persona normal, ja no dic com la resta de persones que viuen en aquell bloc de pisos, però si tenir un altre aspecte o alegrar-se una mica i tenir una millora de la visió que té ella de la vida.
Paloma és una nena d'once anys, realment inteligent que es farà amiga seva i li ensenyarà a descobrir coses. Paloma ella li recorda a un eriçó, ja que per fora mostra unes grans punxes (fort caràcter i en certa manera arrogant) però per dins li veu una el·legància oculta.
La Paloma és filla d'una família rica i està cansada dels discursos de la seva mare i les preocupacions familiars que tenen, i decideix filmar, ho filma tot, explicant la seva visó personal de la situació.
Aleshores és quan aparèix el Seyor Kakuro Ozú, elegant japonès que s'instala a l'immoble, on coneixerà a la portera amb una visió semblant a la de la nena, reconeixent-li la elegància per dins, i li donarà la oportunitat d'obrir-se al món. La convida a la gran casa que té, a mirar una pel·lícula, la convia a sopar i fins i tot de festa algun dia.
Al final ja us el podeu imaginar, perquè l'he esmentat abans, perquè era l'element de la pel·lícula que més m'ha cridat la atenció, però bé..
Una pel·lícula francèsa, que recomano molt, per a tots, totes aquelles que vulguin disfrutar d'una pel·lícula tranquila però amb un rerefons important. Juntes Renné i Paloma descobreixen la bellesa de les petites coses. Invoquen la màgia dels plaers efímers i inventaran un món millor. A través del seu diàleg revaloralitzen l'amistat, l'amor i l'art.

El trailer:
http://www.youtube.com/watch?v=6zaRxpiS5lo

comentaris de l'autora:
http://www.leergratis.com/libros-gratis/la-elegancia-del-erizo-cuestionamientos-sobre-la-felicidad.html

Basant-se amb el llibre de Muriel Barbery, 'la elegancia del erizo', Mona Achache ha escrit i dirigit 'el erizo' ('l'hérison').

Marta