PSICOLOGIA APLICADA A L'EMPRESA I A ALTRES ACTIVITATS PROFESSIONALS

ÀMBITS APLICATS DE LA PSICOLOGIA
LA PSICOLOGIA I LA FEINA: ELS EMPLEATS I ELS GERENTS SÓN PERSONES

La presència de la dona i de minories en llocs de direcció a dins de les empreses ha augmentat enormement des de principis de 1970. Aquest increment es deu en part al reconeixement de què els bons administradors, qualsevol que sigui el seu gènere o raça, són bons pels negocis. No obstant, l'arribada de la dona i de les altres minories a llocs d'alt nivell dins de les empreses va ser estimulada en un principi per lleis de discriminació positiva.
Aquestes lleis exigeixen que tenint la mateixa qualificació es doni preferència a les dones i als membres de minoríes en les concentracions, amb el propòsit de corretgir la discriminació de què van ser objecte en el passat. Gràcies a aquesta legislació, s'ha aconseguit que unes i altres tinguin un major accés a feines que abans negaven. Els programes dirigits a fomentar la igualtat d'oportunitats han proporcionat nous models a seguir a dones i membres de minories més joves, afavorint una més àmplia possibilitat d'elecció professional per aquests grups.

Els programes per la igualtat d'oportunitats en la concentració de personal són objecte de molta polèmica en camps molt diversos. Per exemple, la psicòloga Madeline Heilman, de la Universitat de Nova York (Heilman, Simon y Repper, 1987), ha utilitzat les eines que proporcionen la investigació psicològica per posar sobre la taula un tema important: ¿ El primer grup de dones ha hagut de pagar un preu per haver de representar un model per les generacions futures? En un estudi, es van solicitar a unes estudiants que encara no havien acabat la seva llicenciatura que actuéssin com a gerents en un experiment simulat de gestió empresarial. Tots els participants en la investigació van omplir prèviament un test dirigit, segons se'ls va informar, a mesurar les seves "habilitats comunicatives". A algunes d'aquestes dones se'ls hi va dir que havien sigut escollides per representar el paper de gerents per l'alta qualificació que havien obtingut en aquell test. Malgrat que, a altres dones se'ls hi va dir que se les havia triat per representar el paper de gerents perquè "fins ara no s'han trobat a suficients dones", és a dir, se les escollia pel seu gènere i no per la seva qualificació.

Després de l'exercici, les dones que creien haver sigut escollides pel seu gènere van pensar que no havien representat bé el seu paper de gerents, van concedir menys mèrits als bons resultats que havia obtingut el grup i van mostrar un menor interès per seguir-ho sent en el futur.
Pel contrari, les dones que creien haver sigut escollides pel seu propi mèrit no menyspreciaren la seva representació com a líders. (Heilman et al., 1987).

Altres estudis han mostrat de manera molt semblant que la representació de les dones en llocs directius no és tant valorat pels seus companys de feina quan es pensa que els han obtingut per raó del seu gènere i no per la seva qualificació pel lloc.
No per això hem de suposar que totes les dones que ocupen llocs directius i els seus companys de feina pensen que van ser escollides pel seu gènere. Les qualificacions de les dones més excitoses són evidents per tot el món, també per elles mateixes, encara que és possible que les dones que van ocupar aquests llocs van haver de pagar un preu pel seu amor propi a canvi de la igualtat.

La psicologia és una ciència aplicada. La feina de molts psicòlegs consisteix a aplicar els principis i mètodes de la psicologia a la solució dels problemes de l'ésser humà. La majoria d'aquests psicòlegs treballen en el camp de la psicologia clínica i gràcies a això en part estem més ben capacitats avui que mai per tractar els problemes. Però la psicologia cílinica només és una de les maneres a través de les quals s'ha aplicat amb èxit la psicologia, en la resolució dels problemes humans.

Els psicòlegs que treballen en el món de l'empresa busquen augmentar la satisfacció en la feina i millorar la productivitat en la mateixa. Per això, utilitzen els seus coneixements d'evaluació psicològica per trobar a la persona adequada per la feina adequada, el seu coneixement sobre les relacions socials per millorar els mètodes de gestió de recursos humans i la seva capacitat per a dissenyar les característiques físiques de la feina per a què encaixin amb les característiques psicològiques de les persones. Els psicòlegs també fa temps ja que participen en els assumptes de caràcter judicial oferint els seus testimonis com experts en qüestions com la demència, encara que en els últims anys també han estudiat la conducta de les persones que participen en els processos judicials (membres de jurats, testimonis, abogats i altres). Els psicòlegs que treballen en el camp de la educació han recorregut als seus coneixements sobre l'aprenentatge i la cognició per a desarrollar mètodes millors per ensenyar als nens. Hi ha psicòlegs que treballen en el camp de la salud, la funció dels quals consisteix en influir sobre les persones perquè visquin una vida més saludable. La psicologia pot fer la seva contribució en qualsevol professió, en els aspectes que es refereixen al benestar de la gent.

LA PSICOLOGIA I LA FEINA: ELS EMPLEATS I ELS GERENTS SÓN PERSONES

Quan es pensa en la paraula feina, es pensa també en felicitat i qualitat de vida? Així hauria de ser, perquè la feina està associada a la qualitat de vida de manera molt important. El nivell de vida que disfrutem, en termes de béns materials i serveis, és producte de la feina de les empreses. Els cotxes, la roba, els talls de cabell, els discs compactes i els diaris no existirien sense la àmplia diversitat d'activitats del sector empresarial. A més, la qualitat de vida també depèn de la satisfacció a la feina. La majoria dels homes i les dones dediquen la major part de la seva vida a treballar a canvi d'un salari. El sentit de benestar depèn, en bona mesura, de si la feina resulta aburrida i desagradant o interessant i satisfactòria.

Els psicòlegs que treballen per les empreses reben el nombre de psicòlegs indústrials i de les organitzacions (I/O). El seu objectiu és augmentar la satisfacció humana a la feina, de maneres molt diverses. Per exemple, ajuden a les empreses i als organismes públics a produir béns i serveis, a fer més satisfactori la feina canviant els mètodes de gestió i capacitació, i també ajuden a trobar "la persona adequada per la feina adequada" millorant els mètodes de selecció i contractació. Certament, els principis psicològics s'utilitzen a vegades per a millorar la tasa de beneficis enlloc de millorar la vida humana (per exemple, dissenyant publicitat més persuasiva que informativa), però tals abusos són la excepció i no la regla entre els psicòlegs professionals empleats per les empreses.

Els psicòlegs industrials i de les organitzacions treballen sobre tot en els departaments de recursos humans, dedicats a la contractació i capacitació del personal. Algunes grans empreses tenen un o més psicòlegs contractats a l'àrea de recursos humans. Altres empreses contracten els serveis de psicòlegs d'aquesta especialitat que treballen en empreses dedicades a la consultoria. La seva feina consisteix a ensenyar, als gerents de personal i als gerents generals, la manera d'utilitzar els principis de la psicologia per aconseguir que les persones contribueixin amb més eficàcia i bon ànim als objectius de l'empresa.
Altres psicòlegs industrials i de les organitzacions treballen pels consumidors. Solen ser contractats pel gobern o per grups de defensa dels interessos públics, per ajudar, per exemple, als consumidors a comprar amb la informació adequada.

psicòleg industrial i de les organitzacions: Psicòleg que estudia les organitzacions i busca la manera de millorar la satisfacció del treballador i la productivitat de l'empresa.

Satisfacció a la feina i productivitat:

Els psicòlegs que treballen a les empreses tenen dos objectius fonamentals: millorar la satisfacció que sent el treballador a la feina i aconseguir que la seva productivitat augmenti. Els dos objectius poden aconseguir-se de dues maneres sobretot. Una és utilitzant els mètodes de selecció de personal perquè encaixi la persona adequada en el lloc adequat. Una segona manera consisteix en millorar les condicions de feina, sobre tot en la manera de direcció i supervisió. Detenim-se en primer lloc en la relació que existeix entre la satisfacció a la feina i la poductivitat, per llavors analitzar les diferents maneres d'exercir la supervisió i les circumstàncies físiques, de direcció i organització relacionades amb aquests objectius.

Un treballador feliç, és més productiu? Fa ja molts anys que els psicòlegs indústrials i de les organitzacions pensen que sí, però hi ha investigacions que plantegen que no sempre és cert.
La satisfacció a la feina no està directament relacionada amb el bon desenvolupament dels treballadors en molts casos, potser sobre tot perquè la productivitat està influida per factors molt diversos.
Per exemple, pot passar que una treballadora sigui molt productiva perquè no està satisfeta amb la feina com a recepcionista i espera que amb aquest ritme de productivitat la seleccionin pel programa de capacitació en gestió. A un altre treballador, per la seva part, li pot encantar la seva feina, però pot ser que tot i això sigui molt poc productiu perquè es porta molt bé amb els seus companys de feina i no vol que aquests s'enfadin amb ell si produeix més que ells.

Encara que la satisfacció a la feina no està directament relacionada amb la productivitat individual, recentment s'ha demostrat que sí té una influència molt més forta en el rendiment de la empresa en el seu conjunt (Ostroff, 1992). Una alta satisfacció a la feina millora el rendiment de la organització de les següents maneres:

1. Redueix la renovació de treballadors, és a dir, el ritme de treballadors que abandonen la feina i en busquen una altra.
2. Redueix l'absentisme, és a dir, la freqüència amb que els treballadors no es presenten a treballar.
3. Millora les relacions entre els treballadors i la direcció.
4. Millora la capacitat de les organitzacions per a reclutar bons empleats.
5. Millora la reputació que els empleats donen a una organització a través del què diuen sobre ella en la seva comunitat. (Anastasi, 1987)


A continuació penjaré més possibles aplicacions de la psicologia, possibles feines en àmbits molt diversos. Interessant!