STOP i PLAY

A vegades va bé parar-se i asseure's i veure bé el què està fent un a la vida. Explicaré el meu cas. Que segurament a molts ens ha passat. Fa poc vaig parlar amb una amiga, la qual, és la meva millor amiga o de les millors per què no dir-ho i em va exposar tot el què li semblava de mi, em va fer preguntes tribials, de les quals es fan quan es fa broma o per per el tonto..., però a mi em va anar més bé que mai.
Vam quedar a la biblioteca, jo ja venia desanimada i per què no dir-ho a explicar-li problemes que em passaven, i ella em va fer veure el meu estat d'ànim. Jo de seguida vaig reaccionar i li vaig dir, que sí que realment com ella em deia notava que tenia un problema. Però no sabia de cap manera què és el què em passava...
No ho podia desxifrar, detectar...m'era impossible.
Vaig continuar dient-li, després de riure molt i fer conyes, que em preguntes més coses... Ella estudia medicina i per això en el moment en què em trobava era genial, que m'ho pogués preguntar ella.
I les preguntes eren: però a tu Marta t'agrada estudiar? i jo: sí sí clar.. però ..(sempre tenia un però a afegir jo...) i t'agrada la carrera o no? sí ,sí això sí, més que biologia, però...una mica dura ja que tot són malalties psíquiques i depressions i maltractaments, etc...moltes coses negatives..vaig dir-li (m'agradava, però sempre tenia un però a afegir jo).
I ella: Sí Marta, doncs jo també en tinc de problemes, tothom en té, és que tothom, però no els anem explicant a tothom. No ho veus? Te n'adones o no però? Parlem d'altres coses...
I va afegir: - a mi a cada classe sento 1000 malalties diferents difícils i faig casos a oncologia a gent que li queden 2 dies de vida! i això sí que és "xungo", 2 dies de vida!
Que estem a la millor temporada de les nostres vides! s'ha d'estar content, feliç, i canviar la percepció de les coses, i has de fer-ho el què fagis perquè t'interessa, i quedar-te amb lo positiu de tot.
I és que realment fagis la carrera que fagis, que si biologia, medecina, psicologia o arquitectura, s'ha de viure content!
Vam continuar la nostra xerrada al bar durant 1 h aproximadament o més.., realment molt interessant i sorprenent, una d'aquelles converses que necessites sentir, i la necessites sentir per un amic teu, que et coneix de sempre i sap com ets, què t'agrada, què no i què et farà riure...
La xerrada realment m'ha fet canviar i veure-ho com abans ho veia, i centrar-me i estar feliç, contenta i positiva.
A vegades ens alegrem al final d'un dia "X", de 10.000 passats..., ja que hem sentit allò que esperàvem sentir fa tant de temps, algú que t'ajudés a raonar. Però raonar de veritat.
I de tant en tant va bé tenir una conversa per somiar, quan fa temps que no la podies tenir, desconeixent els motius, que te'ls crees tu solet.

Resumint, cal viure amb propòsit, satisfet, amb ganes de fer les coses bé i d'assolir els objectius que t'has proposat, i a l'anar avançant fites a poc a poc augmenta la nostra autoestima.
Com deia Carl Rogers, ens anem apropant al JO IDEAL.
És necessari un STOP de tant en tant i replantejar-se les coses, per fer un PLAY millor.
I a poc a poc anar aprenent i anar aconseguint les nostres metes, somnis i objectius.
Aquí us adjunto un vídeo de Paulo Cohelo, magnífic escriptor, vídeo esperançador divertit i amb bons consells.

http://www.youtube.com/watch?v=a_ev1l9Ezzk

Marta